FANDOM


Bé… no sé a qui li dic, perquè de fet sóc l’últim bartisari de Nèmant de la època antiga que queda per aquí… així que potser és absurd, pero podria dir que estic parlant amb el planeta…

Fa més de dos anys i mig que vaig començar a jugar a Espai8, en aquest mateix planeta, Bàrtimer15. El joc feia poc temps que funcionava, i el planeta havia aparegut feia poc… el quinzè planeta en aparèixer, després dels 8 originals, Nagasawa9, Mergan10, Nagasawa11, Hàlnic12, Mergan13 i Sispli14, i abans de Cúrium16…

En aquest planeta han passat moltíssimes coses…a causa de la meva retirada n’hi ha de les quals no en sé gran cosa, pero aquí deixo una part del meu llegat, la història dels bons temps (adaptada, estil fanfic…), de la Època Daurada a Bàrtimer15…


Els jugadors més antics d’Espai8 encara recordem amb nostàlgia el que amb el pas del temps s’ha anomenat la Època Daurada, que abarca aproximadament els cinquanta primers sideris després de la aparició del forat negre al bell mig de Nèmant…una era de guerres, confrontacions i violència, com sempre ha estat i sempre serà a Nèmant, pero també un temps on l’honor, el valor, la solidaritat i l’heroïsme van arribar a les seves cotes màximes…

Jo vaig viure aquella era a Bàrtimer15, on sempre he viscut desde que vaig néixer, fa més o menys dos anys i dos mesos terrestres, al Sideri 3 de la Era de la Foscor. Aleshores, jo vivia a Linx i, com a nouvingut, em vaig informar a l’Antic Fòrum de quina era la situació al planeta: aliats, enemics, organització, etc. En aquell Fòrum, que molt temps després va ser destruït per causes que encara ara s’han d’esclarir (tot i que la teoria més extesa és la que diu que la fúria de l’Ens en va ser responsable), hi vaig conèixer el meu primer company bartisari, en System. També acabava d’assolir la majoria d’edat (que segons els bartisaris és als 15 anys terrestres) i, com jo, volia participar en el nou projecte de la nostra raça. Feia bastant poc que el planeta havia aparegut a Nèmant, per causes desconegudes (segons la religió oficial, l’Ens l’havia creat per alleujar la superpoblació de Bàrtimer) i, per això encara no hi havia una estructura política ni militar definida. En aquells temps, el cornac de Bàrtimer15 quan vaig arribar era en Katsip, un bartisari amb el qual vaig relacionar-me durant els meus inicis però que un temps després va desaparèixer sense deixar cap rastre. Una de les coses més importants de les quals em vaig assabentar va ser que tres bartisaris, anomenats pock_4, Archer i Finaglar (conegut popularment com a Davs) acabaven de crear una organització per satisfer la necessitat d’aturar els els brots de vioència entre habitants del planeta, fet bastant comú en aquells convulsos inicis, i que és un problema endèmic a tot Nèmant. Un dels trets característics d’aquella organització era la seva tendència a intentar resoldre els problemes dialogant en lloc de fer-ho per la força de les armes. Van començar a parlar amb els habitants conflictius, i va resultar que la majoria dels que atacaven els seus conciutadans eren bartisaris que vivien en zones aïllades i a qui no havien arribat notícies de la declaració de la Treva dels Proscrits, per la qual cosa la situació es va estabilitzar ràpidament i els atacs interns van disminuïr (tot i que mai van desaparèixer del tot). Aquesta organització va ser batejada amb el nom de Kolumna Durruti (KD), en honor a un líder anarquista terrícola que va morir combatent el feixisme durant la Guerra Civil Espanyola.

En un principi la KD, fonamentada en els principis d’igualtat, solidaritat i sentit de la justícia, i que no volia involucrar-se en les tasques de govern planetari, va restringir la seva acció exclusivament a la defensa de Bàrtimer15, tant d’atacs interns com externs, fent tot allò que era possible per aturar les hostilitats per la via diplomàtica, però fent servir la força si era necessari. Com que la KD estava oberta a tothom del nostre planeta que volgués col.laborar, m’hi vaig allistar immediatament, juntament amb en System, i em vaig sorprendre enormement en veure com era el seu funcionament intern: fidel als principis de la Treva dels Proscrits, coneguda com la democràcia més gran que mai a existit en l’Univers, la Kolumna Durruti no tenia líders, ni ningú que donés ordres, sinó que totes les decisions es prenien en conjunt a les Assemblees que es convocaven quan era necessari, on tots els membres tenien veu i vot. Aquest sistema, molt més just, igualitari i eficaç que la democràcia participativa, estava inspirada en els principis bàsics de la Treva dels Proscrits, juntament amb influència dels sistemes descrits per diversos terrícoles, com Kropotkin, Bakunin, Durruti, Proudhon, Salvador Seguí o Federica Montseny.

El bon funcionament de la KD es va comprovar en la primera guerra en la qual vaig lluitar (i la primera guerra en la qual Bàrtimer15 es va implicar com a planeta): la Guerra de Mergan10. Diversos ciutadans havien rebut atacs des d’aquell planeta, i davant la impossibilitat d’arribar a un acord pacífic, la Assemblea de la KD va decidir atacar. Perfectament coordinats gràcies a un sistema de missatges instantanis ideat per en System, els milicians bartisaris que vam participar en aquella guerra (oficialment entre vint i trenta persones depenent de la operació) triàvem un objectiu i l’assaltàvem tots alhora, destruïnt-lo ràpidament i passant a l’objectiu següent. En aquella època, la Tecnologia de Clonació, que permet que cada jugador disposi de diverses bases d’operacions simultàniament, estava en fase embrionària a diversos planetes com Cúrium, Nagasawa i Bàrtimer, on el cornac, un personatge molt popular i carismàtic a Nèmant anomenat Bandagl, havia aconseguit crear els primers clons bartisaris. A Bàrtimer15, aquesta nova tecnologia, que més endavant cambiaria per sempre la història de Nèmant, encara no havia arribat. És per aquest motiu que la actuació de la KD a la Guerra de Mergan10 va ser tot un exemple d’organització i coordinació. Els membres de la KD (aproximadament entre trenta i quaranta) es van estructurar en tres comandos diferents: Matiner, Merenar i Vampir, segons la seva disponibilitat horària. Com que els meus horaris eren molt variables, no em vaig unir a cap dels comandos, pero vaig participar en alguns atacs col.laborant amb el comando Merenar i amb el Vampir.

Un cop signat l’armistici amb Mergan10 gràcies a la bona disposició del nou cornac, en Xanflins (que va esdevenir un gran aliat i va tenir molta relació amb Bàrtimer15 i la KD, fins al punt que va residir durant bastant temps al nostre planeta després de la caiguda de Mergan10 a mans curianes), la Kolumna Durruti va començar a informar-se i investigar sobre aspectes de la gestió planetària, com el funcionament del turbotec, estratègies militars, finances i comerç… amb resultats excel.lents, fins el punt que Bàrtimer15, gràcies als plans econòmics proposats per el Secretari d’Ecomonia de la KD, en Downy, va aconseguir tenir el turbotec amb més energia de tot Nèmant.

Poc després, van començar diverses disputes amb els nagasawocs, que havien creat un Imperi que amenaçava la llibertat de Nèmant i que volien augmentar encara més el seu poder. Es van produïr enfrontaments aíllats entre samurais i milicians, i algunes incursions armades contra membres dels respectius Consells Planetaris per part d’ambdós bàndols. Jo mateix, que aleshores era governador de Linx, vaig haver de tancar-me al meu refugi suberrani, ja que un esquadró de ballestes que provenien de Nagasawa18 estava obrint foc sobre la meva mina. Finalment, la KD va exercir d’intermediària per evitar una guerra a gran escala que hauria estat molt perjudicial per tots. Els nagasawocs, tot i que sabien que si s’hagués produït una guerra amb Bàrtimer15 haurien vençut, també eren conscients que obririen un nou front, la qual cosa no els interessava perquè ja tenien prou enemics. Així doncs, els enfrontaments es van acabar, pero això va fer que tots ens adonéssim d’una cosa: no hi havia cap organisme per controlar el planeta, ja que fins aleshores els cornacs eren aconsellats per la KD, pero tenien poder de decisió propi, i això havia fet que la KD es veiés obligada a actuar d’ofici en la resolució de les tensions amb els nagasawocs. Per tant es va decidir, d’acord amb Shinitshi, la cornac, que la Kolumna Durruti es convertiria en l’òrgan de gestió del planeta. El cornac seria escollit per l’Assemblea, i les actuacions d’aquest en tots els aspectes serien el reflex de la voluntat dels ciutadans de Bàrtimer15.

Després d’això va començar un període de gran estabilitat, en el qual Bàrtimer15 no es va veure involucrada en cap confrontació bèl.lica important, tret de l’ajut que va donar la Kolumna Durruti a Mergan10 i Mergan13, que estaven controlades per curians que hi havia enviat un exèrcit de clons i, un cop van aconseguir posar un cornac clon, van posar el planeta rumb cap al forat negre. Gràcies al nostre ajut, al canvi de sideri els llocs de magnat al consell dels dos planetes mergans van ser ocupats per defensors del planeta, i poc després el cornac que havien imposat els invasors també va ser expulsat del planeta, acabant amb un dels molts intents curians d’aconseguir guanyar la guerra que, des del principi de la Era de la Foscor, els enfrontava amb els mergans. Aquesta guerra, la més llarga i sagnant de la història de Nèmant, va ser tan gran que totes les races es van veure atrapades en algun moment en la seva espiral de violència, i van haver de decantar-se per un dels dos bàndols. Fos com fos, la situació es va mantenir tranquil.la i sense canvis a Bàrtimer15, sense conflictes mes enllà de petites incursions a planetes curians, com aquella en el qual un servidor es va convertir en el ciutadà més ric del planeta (i en el cinquè dels Tres Sistemes) quan vaig reduïr a cendres la mina de l’habitant més ric de Cúrium, i em vaig endur tots els seus gurs com a botí, i els clàssics enfrontaments amb els nagasawocs (ben merescuts). Els dos planetes bartisaris de Nèmant es van aliar, i la KD i els responsables de Bàrtimer (en Bandagl i en Rotx) van signar un Pacte de Defensa Mútua per assegurar la supervivència dels dos planetes, que es trobaven enmig de la influència de la guerra entre mergans i curians per una banda, i els atacs continuats que rebien els planetes nagasawocs per part de la resta de races. Enmig d’això, Bàrtimer15 va aconsefuir una altra fita històrica d’aquell temps: ser el primer planeta en superar els deu milions de tecs… ara sembla una xifra ridícula, pero en aquells temps, amb més de 40 persones treballant manualment, era una quantitat d’energia enorme.

Però tot el que és bo s’acaba tard o d’hora, i diversos factors van acabar amb aquell període de pau i prosperitat a Bàrtimer15: un d’ells va ser la aparició, per una nova decisió arbitrària de l’Ens, de la Llei del Televot, segons la qual, un cop una mina havia quedat sense defenses a causa d’atacs enemics, si es continuava atacant es podia destruïr l’hangar, causar danys als extractors de metall i inutilitzar la màquina del televot. Aquella llei primitiva, que feia que destruïr un televot fos enormement senzill, va fer que diversos cornacs de Bàrtimer15 (Shinitshi, Downy…) fóssin atacats successivament, deixant el planeta sense possibilitat de fer canvis per a millorar la situació econòmica, moure el planeta, enviar espies, etc durant molt de temps. Finalment, l’Ens va recapacitar i va modificar la Llei del Televot, que va continuar vigent pero fent molt més dificil la destrucció de l’hangar i el televot, pero el planeta ja s’havi desestabilitzat, malgrat que en aquell moment no ens en vam adonar. Un altre fet important va ser que alguns ciutadans il.lustres, com en Davs o la Drun, van retirar-se a un asteroide a descansar de l’estrès de Nèmant. Tot i la organització igualitària del planeta, en Davs era un líder carismàtic, el pilar bàsic de la KD, i sense ell, tot i que nosaltres no n’erem conscients, la Kolumna Durruti era molt fràgil, i podia trencar-se en qualsevol moment. Tot això es va produïr al voltant del sideri 40, quan la Època Daurada ja començava a arribar a la seva fi. En aquell moment Republika, un antic membre de la Kolumna Durruti del qual feia temps que no sabiem res, va tornar juntament amb un exèrcit clon, el Ejérzito Rojo. Acusava falsament el cornac, Downy, de dictador, i va amenaçar d’atacar el planeta si aquest no dimitia. En Downy per evitar una guerra civil a Bàrtimer15. La major part de la KD va acceptar el seu lideratge i es va rendir, provocant la desintegració espontània de l’organització. Tots els habitants excepte en Kalonos (més conegut com Dsman) i jo, van acceptar les noves autoritats sense protestar. Encara alguns recorden les discussions que ell i jo vam mantenir a l’Antic Fòrum… diuen que el barman de l’Ovella Mecànica, que es troba just al costat de les ruïnes de l’Antic Fòrum, va haver de ser atès d’urgència després de patir una crisi nerviosa a causa de les disputes…

Però va resultar que, un cop en Repúblika i el seu Ejérzito Rojo van tenir el poder a Bàrtimer15, van decidir retirar-se. Van abandonar el planeta després d’haver destruït la seva organització principal (que no única, ja que també existien el Klan Druchii, creat per en Dhaos, i el Grup Èlfic de l’elfcatala, que sempre havien col.laborat amb la KD en la gestió del planeta) i haver sembrat el caos al planeta. Aleshores, els que vàrem quedar vam intentar reorganitzar-nos tant bé com ens va ser possible, pero era evident que l’esperit de la Kolumna Durruti s’havia perdut, probablement per sempre…

Però el planeta va continuar endavant, reflex fidel de l’esperit indomable dels bartisaris… pero jo ja estava esgotat… tantes lluites, tants esforços, tanta sang vessada, tants bons moments… tot el que haviem conseguit s’havia fos, i llavors em va semblar que tot havia estat inútil, i nomes va fer falta un contratemps perquè decidís abandonar el planeta, retirar-me i anarme’n a viure a un asteroide tranquilament, tal com havien fet la gran majoria dels veterans com jo. Algú, la identitat del qual encara ara desconec, va segrestar tot el Consell Planetari de Bàrtimer15, i va aprofitar l’avinentesa per dinamitar les nostres mines, destruïnt-les per complet. La Drun va baixar del seu asteroide quan va veure que els seus antics companys de batalla tenien problemes, i gràcies a ella tots vam tornar a casa sans i estalvis. Teniem la oportunitat de tornar a començar, obrir una nova mina i tornar a créixer, però jo ja estava massa cansat a causa de tant de temps compromès amb el planeta, i desmoralitzat pel que havia succeït amb en Republika… i no vaig veure’m capaç de fer-ho. Per tant, vaig buscar un asteroide petit i tranquil, i em vaig instal.lar en una petita barraca on em vaig emportar tots els meus records, per descansar-hi tranquil.lament… era més o menys al sideri cinquanta, el final de la Època Daurada a tot Nèmant… el juliol del 2004 en el calendari terrestre. Creia que la meva retirada seria definitiva… mai m’hagués imaginat que finalment el meu esperit guerrer renaixeria, i que tornaria altre cop a Bàrtimer15 per lluitar contra nous enemics i contra els antics “dolents estúpids”, aquells als quals mai els surt res bé… amb vells coneguts i nous companys de batalla… però aixo ja forma part d’una altra història…

la resta és de sobres conegut per tots… volia recordar els bons temps d’Espai8, ara que “negras tormentas agitan los aires…”

Att. Iarmaethor, Cornac de Bàrtimer15.

Font: [1]