FANDOM


Índex

Part VI: Master Edit

Ignuas es despertà en un llit improvisat en l'habitació d'estudi del seu germà Èlek. La vetllava Lilyzra, Mare, i la deixà allà fins que Èlek tornà de la seva mina – on estava instal·lant el nou sistema Zeus de protecció, ja que el de l'antic cornac havia estat destruït – per explicar-li tot el que havia passat.

El relat d'Èlek començà on Ignuas havia perdut el coneixement. Aprofitant la desconnexió de tots els sistemes de la mina del cornac, un Binkorita - -hasu- - havia aprofitat per destruir-la, però Ignuas havia perdut el coneixement molt abans de que això succeís. Sospitaven que era obra de Demostenes, ja que trobaren certa quantitat de sang d'ella, juntament amb sang d'Atridas.

Èlek i Dagothenk – que eren els que havien anat a buscar Ignuas – van descobrir que ella estava malalta a causa d'un estrany virus, que també habitaven la sang que havien trobat. A causa de l'efecte d'aquest virus – mutacions genètiques on l'ADN es reconvertia en el d'una altra persona – deduïren que aquest virus devia ser el tan anomenat Mavefi, i que el FaceDancer era en realitat un tractament per poder-lo activar a voluntad. Aquest virus, però, tenia una fota mancança enfront els Ghola degut a les seves característiques genètiques, i al no funcionar correctament estava matant Ignuas.

Això dugué a Èlek a investigar què havia passat amb Mavefi un cop Locke el va treure de Magasawa. Aparentment Mavefi havia estat ben guardat fins que aquest va acabar anant a parar a Sispli. Cert gnòmon una colla de curians veterans, encapcelats per Genghis, tornaren a l'activitat, habitant – o més aviat envaint – Sispli. Semblava un bon lloc on custodiar Mavefi, però tan curià curiós junt va fer que aquest fos objectiu de múltiples experiments. Afortunadament algun d'aquests havien produït la cura que Ignuas necessitava.

Però no tot era tan bonic. Aparentment aquella desavantatge de Mavefi impedia a Demostenes fer-se passar per Ghola, per tant ells quatre (Èlek, Ignuas, Dagothenk i Lilyzra) eren de fiar. Però a Sispli també s'adonaren d'aquest problema, així que van crear Maceti, una evolució que perdia aquest llastre.


Així doncs els germans es trobaven amb el repte de trobar Maceti abans no ho fes Demostenes. Però no era un objectiu tan fàcil, Maceti s'havia perdut quan Genghis i la resta de curians marxaren de Sispli, i no li van trobar la pista fins la invasió de Nagasawa11. Aquesta havia estat una invasió iniciada per Danish i Ferry64, en principi – i al final – un objectiu fàcil. Així que Atridas, acostumat a quedar-se al planeta mare blindant-lo, no hauria intervingut sota circumstàncies normals. Però hi intervingué. Sota la premissa que ho havia fet per alguna raó oculta, els germans investigaren profundament la invasió, i efectivament trobaren Maceti. Desprès, ni rastre.


Ignuas no es rendia, i recapitulà i es plantejà tot des de l'inici. Tot havia començat quan, degut a una actuació d'Atridas, havia començat a investigar la vida d'aquest. Durant aquell temps havia après coses sobre FaceDancer, sobre Mavefi, sobre l'orígen de Demostenes... El fet que tot li havia vingut en forma de petites pistes indirectes, guiant-la sempre cap al sentit adequat, va fer sospitar Ignuas. Va barallar la possibilitat de que Atridas hagués estat condicionat per no poder explicar res sobre Mavefi, però ho descartà ja que li havia dut massa directament per ser allò. Però això li donà una idea. Atridas li havia anat donant pistes sobre la seva vida, i si, el que realment volia explicar-li, era algun fet sobre la seva vida, algun fet al qual encara no havia arribat? De fet, havia començat a escriure poc desprès de que Nagasawa11 cremés.

Així que Ignuas continua la biografia amb noves energies. Atridas havia deixat la vida activa un temps, però voltors nagasawoks s'acostaren a Cúrium16 per venjar-se aprofitant la falta de protector, així que Atridas tornà i els arrancà d'allà. En aquell moment Atridas començà a preparar per el seu conte l'Apocalipsi, encara que segurament pretenia fer-lo a nivell de Cúrium16.

L'Apocalipsi, però, es realitzà a nivell global poc desprès, en una decisió comuna. I és que molts habitants estaven farts del tracte que rebien de l'Ens, que semblava canviar les lleis físiques de Nèmant amb l'objectiu de fer la vida una mica més dura cada vegada per aquells que més fidels eren sobre els seus planetes. Detalls com impedir el comerç a gran escala, el tornar masses vegades a revisar les mines, a desestabilitzar el pas del temps... Amb totes les barres amb les que l'Ens intentava fer entrebancar els antics habitants, aquests perderen la paciència i començaren a fer les coses pensant únicament en el planeta, en la seva supervivència, i això encara endurí més la vida dels habitants d'aquests. Això dugué a una mena d'efervescència dels anomenats n00bs, o sigui, nouvinguts amb fums de poder, de creure's millors que aquells que duien centenars de sideris al poder.

En part per no voler veure els seus planetes, que tan d'esforç havien rebut, en mans d'aquests ineptes arrogants, la majoria d'habitants de Nèmant decidiren cremar el seu planeta i així lliurar-se de tot deute o responsabilitat i poder viure lliures.

Entre la informació que Atridas es preparà per fer un espectacle tan gran de destrucció cal destacar apunts del KAL, entre els quals Ignuas escollí un petit apunt on s'hi deia que “Aadeai hauria pogut pertànyer al KAL”. En el context on el trobà, juntament amb Èlek, deduïren que el KAL coneixia Mavefi, FaceDancer, i el perill que podia comportar, i per això havien creat una cura: Aadeai. Ara havien de confiar en Ignuas: ella era, en part, un clon de membres del KAL, i aquesta condició la feia ideal per descobrir el seu amagatall secret, que resultà estar en el simagur més proper al sol.


Un cop allà, s'enfrontaren amb la clau que el KAL havia preparat per accedir-hi. Quasi rendida, Ignuas es parà a pensar mentre mirava el firmament. En aquell moment un planeta cremà: Cúrium63. Encara es preguntava quina mena d'error havia pogut succeir, o què hauria pogut fer Èlek, l'actual cornac, perquè això passés quan se n'adonà que aquella era la clau. Corrents, tornà fins on estava l'entrada a l'amagatall.

Aquesta entrada resultà ser un teletransport, que la deixà inconscient. Quan es despertà, descobrí que no era un amagatall ordinari, sinó tota una estació de batalla preparada per destruir qualsevol cosa en tot Nèmant. No només descobrí això, sinó que els seus dos acompanyants no eren qui pretenien ser. Per una banda Èlek, que acabava de destruir Cúrium63, era Demostenes, que segurament era allà per destruir Aadeai, per l'altra Atridas havia vingut sota l'aparença de Dagothenk per provar d'impedir-li-ho.

Demostenes llavors ho provà tot per tal de desconcentrar a Atridas, des de disparar-lo fins a relatar, amb comentaris més aviat impertinents, com havia aconseguit trencar l'aliança que havia forjat amb els Sispliencs simplement molestant a Burbu_Ann. La baralla acabà a un laboratori biològic, on estava – lògicament – Aadeai. Ignuas es quedà tancada fora i només aconseguí obrir un panell rere el qual hi havia un vidre blindat per observar el laboratori. El panorama interior era desmoralitzador, ja que tenia enfront seu a dos Atridas, i no podia permetre sortir a cap – per altra banda, tampoc podia –. Però no es trobà amb el dilema, ja que un dels dos disparà sobre Aadeai, alliberant la cura, mentre l'altra disparava al primer.

Quan una a poc a poc reconvertida Demostenes s'acostava a Atridas per rematar-lo, s'engegà el sistema de contenció d'amenaces biològiques. Altrament conegut com a verí, desinfectant, o qualsevol cosa que al KAL se li hagués acudit per tal de matar-ho tot. Ignuas no tenia més remei que escapar.

Va córrer fins a l'hangar. Es tancà dintre d'una alabarda i esperà armada preparada per disparar a qualsevol cosa que la seguís. No s'esperava que algú ja estigués dintre de l'alabarda, i la veu de Locke la sorprengué mentre l'apuntava amb una arma.

Aquest resultà ser Atridas, o això digué, que no la matà per demostrar-li que era de fiar. Amb unes críptiques paraules li explicà que ella no havia deixat enrere a Demostenes i Atridas, sinó a Locke i Demostenes. Ignuas amb prou feines es podia creure que Locke realment existís, i això li obria moltes preguntes, que Atridas, encantat, es negà a respondre.

El que si li digué era que, en breu, es retiraria, tancant així la seva pròpia era.