FANDOM


Índex

Part V: Retorn Edit

Cúrium63 acabava de passar una època on cada descuit del cornac comportava un període de libercornatge. Per evitar-ho, Èlek, Ignuas i Dagothenk, juntament amb Atridas, instal•laren un nou ensordidor escut a l’abandonada mina de Locke.

Era com tornar a agafar el relleu, desprès d’un període lliure de feina i responsabilitats. Atridas ja havia fet el mateix anteriorment, quan Atridas sideris desprès d’haver destruït Zúrium. La diferència era clara: ara tornava com a reforç, quan llavors simplement va aparèixer a Cúrium16 per ajudar i recordar vells temps. També aprofità per començar a intruir els curians que havien anat apareixent durant aquell temps, com Arekusu, en l’art de la màgia curiana.

Però a poc a poc Atridas descobrí tot el que li faltava a aquest Nèmant que havia abandonat: diversió. La majoria de curians antics eren retirats, cap enemic s’encarava a Cúrium16... Emus, un Quisplienc que Atridas havia conegut durant l’afer de Demostenes a Quispli, convencé fàcilment a Atridas d’anar a N3TK, traslladat a Gròmant, a divertir-se una mica. 400 clons desprès, la feina es feu tan fàcil que l’avorriment, juntament amb l’anunci de la unificació, salvaren el planeta.

La unificació, l’anunciat canvi que segons els seguidors de l’Ens revolucionaria Espai8 i faria que tornès a tenir vida. Tres sistemes esdevenint un de sol. Tots els habitants convivint en el mateix sistema en un intent de retornar a l’època daurada viscuda durant els primers sideris. I masses planetes vermells.


El nou escut instal•lat a la mina de Locke resultà efectiu. Però alguna cosa li passava a Atridas, així que tan Èlek com Dagothenk foren a investigar al planeta més potent fora de Cúrium63: Bínkor59. Destruint i alliberant els gurs de totes les mines repetits gnòmons, no trobaren el que buscaren. Ignuas, però, al saber d’aquest fet se n’adonà d’un detall que fins aleshores li havia passat per alt: Magasawa.

Pocs gnòmons desprès de la unificació els sispliencs iniciaren una ofensiva contra els nagasawoks abans aquests no agafessin una posició de força gràcies a la seva superioritat numèrica. Gairebé qualsevol habitant de Nèmant jugar un paper en la campanya ofensiva a algun planeta vermell, especialment desprès del covard contraatac d’ells a l’abandonat Sispli14. Atridas demanà de comandar la campanya a Magasawa i de fer-la ell sol. Això és el que cridà l’atenció a Ignuas, així que es dedicà a resseguir tots els informes. Començà repassant l’ofensiva inicial: incontables atacs des de Cúrium16 arrasant mines i televots. Desprès es passà a l’ofensiva per terra: antigues tropes Telenyeco, fundades per Quantic, entraren a Magasawa amb l’objectiu d’entrar al consell. Ignuas aquí trobà el primer que buscava: l’ordre secreta de buscar qualsevol referència a Mavefi. La campanya continuava, i cap més informe en parlava. TelenyecoB es feu cornac i controlà el turbotec, començà el descens de Magasawa cap al forat alhora que esgotava els recursos del turbotec. I llavors ho trobà: Locke mateix envià un informe sobre Mavefi quan Magasawa era a un pàrsec de Nèmant i amb les reserves completament esgotades. Les mines invasores foren abandonades, però Magasawa ja no es podia salvar.

Locke havia viatjat seguidament a Quispli, on segurament li havia entregat el que fos que hagués trobat a Emus. Això entorpia les coses: Emus ja no es trobava a Nèmant, i encara que ho fos segurament no hagués estat de molta ajuda. Però tenia lògica, Emus era l’enllaç d’Atridas amb els Sispliencs, era segurament la raó per la qual s’havia format en un principi l’aliança més respectada d’aquesta era. Curans, Bartisaris i Sispliencs formaven una aliança curiosa: cada un dels tres es governava al seu propi estil, lluitant, tot i això, en un únic sentit. Ignuas creia que l’aliança s’havia format a partir del que Atridas Emus i Iarma (-ethor, el bartisari) formaren, però no haguès estat possible sense que tota la resta de bartisaris, sispliencs i curians hi posessin el seu esforç. Per suposat, és força probable que sense algun d’ells també hagués estat possible, però si calia dir noms, eren aquests els que Ignuas pronunciaria.


En qualsevol cas Locke era el nom de la mina que controlava el Turbotec. Locke era el nom de la mina que Atridas acabava de blindar amb un nou escut. Casualitat? Ignuas ho dubtava. Per això Ignuas viatjà a la mina en qüestió. Quan entrà es trobà amb un soroll insuportable que emanava del generador d’escut. Estava segura que aquell soroll era completament complementari, en qualsevol cas, volia trobar-ne l’origen per veure si així era i desconnectar-lo. La seva sorpresa fou veure que dintre el dispositiu que emetia aquest soroll – que no formava part del disseny original de l’escut – hi havia un emblema que Ignuas ja havia vist en documents relacionats amb Mavefi.

Tot s’apagà. Abans de que Ignuas es pogués preguntar si era per culpa seva sentí una veu darrera seu. “Per fi”. Era Demostenes.