FANDOM


Índex

Part IV: Èxode Edit

Tot recomençà quan Ignuas va rebre un estrany sobre. Duia una mena de firma, amb un segell estrany. Semblava pertànyer a Mavefi. Dintre el sobre hi havia una cinta que mostrava un Atridas jove, de l'època immediatament posterior a la guerra civil. La monotonia que regnava a Blàmant feu que molts zurians marxessin, almenys temporalment, de Zúrium. Tskyoko, la membre del KAL, era nomenada cornac i Atridas envià una cinta, la cinta que Ignuas acabava de rebre, per felicitar-la. La cinta semblava tallada expressament per mostrar com Atridas començava a parlar de Mavefi però no acabava. Quan Atridas tornà de les vacances sofrí un accident amb la sageta, i les ferides que sofrí l'obligaren a dur una pròtesi elatresa durant uns sideris. Això, per suposat, no li impedí ser nomenat finalment cornac de Zúrium.

Així que Ignuas fou a veure qui hauria de tenir totes les respostes: Atridas. No fou fàcil de localitzar. Encara no s'havia establert al nou planeta curià: Cúrium63, fruit de l'Apocalipsi. Atridas, com era de preveure, afirmà no saber res. Si no havia explicat res de Mavefi, era evident que no ho explicaria per les bones. Així que Ignuas provà de provocar-lo dient-li que hi tenia por, la resposta d'Atridas fou que llavors no hi havia res del que calgués tenir por.

Poc a poc la majoria de zurians marxaren, fins hi tot Atridas intermitentment s'anà desconnectant. Però els nous zurians animaren la festa. N'hi havia que semblaven molt rebels, com shuker, però la majoria lluitaren el que calia. I calia, ja que Falnic10 planejava una invasió sobre Zúrium. Aquí es on entra Genghis. A1 es quedà sense cap televot. El seguí B2. C3 se salvà ja que els falnicians es rendiren.

Amb Genghis provant de ser la amenaça més forta de Blàmant, estava clar que res podia fer por, sempre i quan un aconseguís que Genghis si enfrontés. I a Blàmant no en quedaven. Així que Atridas va donar la idea, tots els zurians estigueren d'acord. Zúrium marxà cap a Nèmant. No tinguè una rebuda precisament agradable: tal com s'esperaven el planeta es reinicià al recórrer el túnel, i una tempesta magnètica mol ben posada els impedí comerciar. A més els mergans s'encarregaren de robar tots els gurs que trobaren.

I una mina força curiosa es feu magnat de Radó, a Cúrium63. El seu nom era Mavefi, i duia el segell bartisari. Ignuas anà a entrar en aquella mina. No poguè, ni tan sols amb l'ajuda d'Èlek o de Dagothenk. En el procés Ignuas aconseguí certa informació. Els clons d'Atridas eren duts per Agammemnon, una mena de general automàtic que manava a subordinats que s'encarregaven de feines específiques. Èlek havia ajudat en alguns aspectes d'aquests subordinats, però Agammemnon, el general, era tot obra d'Atridas. I si Mavefi no era ningú? I si la mina era una cortina de fum? I si Mavefi era una tecnologia? Part d'Agammemnon, potser? Era possible, un secret d'Atridas...

I arribà Locke. Locke era el segon cornac de Cúrium63, però no era més que una mina satèl·lit d'Atridas, o això deia ell. Per intuïció Ignuas decidí anar a visitar-la: ja havia conegut un Locke, durant d'apogeu de Demostenes a Quispli. Havia estat una mena de contrapés a ella a Zúrium, però s'hi estigué poc temps.

Aquest Locke era a la mina. Afirmava ser el germà de Demostenes. I convencé a Ignuas de que ell sabia quelcom important. Així que començà a explicar els últims compassos de Zúrium.

Nèmant cada cop era menys habitat. La guerra s'havia acabat: ni nagasawocs ni mergans discutien l'hegemonia curiana, poc a poc, com passa sempre en aquests casos, els curians s'avorreixen i van desapareixent. Ferreroti, un dels habitants més actius de Cúrium, cansat de ser l'únic que treballava es traslladà a Zúrium. Durant un descans d'Atridas Darkness, eminent sisplienc, juntament amb Croketa convenceren a Genghis i Ferreroti d'anar a Sispli, on hi havia més activitat. Així que Atridas es trobà competint Zúrium contra Sispli en potència, una batalla que simplement no va poder guanyar, però Sispli passà de 21 minions de tecs. És perillós passar d'aquesta xifra: Els tecs de Sispli esdevingueren negatius, i Sispli caigué cap al forat. L'ens aturà l'error, corretegí la xifra de tecs de Sispli i feu un nou canvi a Espai8.

L'Ens havia promès concedir un desig durant la convenció d'espai8, el desig escollit fou una reducció del cost de moviment de les naus. I aprofità aquell moment per dur-lo a terme, amb una altra incorporació molt discutida: el codi d'enlairament. Aquest obliga a totes les flotes a enviar un codi de confirmació quan s'enlaira, impedint teòricament que els robots puguin dur a terme aquesta operació. Això feu mol feixuga la vida a espai8, i la majoria d'habitants decidiren abandonar en l'episodi conegut com a èxode. Una de les conseqüències fou la destrucció de Zúrium. Quan els tres habitants que més se l'estimaven van veure que ja mai més podria tornar a brillar, decidiren apagar l'espelma ells mateixos. Així Genghis, Ashtarte i Atridas rendiren un últim homenatge al seu planeta i a tots els seus habitants.

Ignuas ja veia que allò no la duria enlloc i aturà a Locke. Locke resultà ser un holograma, i deixà anar la paraula Maceti abans de desapareixer. Així que Ignuas es quedà amb més preguntes que quan havia arrivat i amb una sola pista: abans d'entrar a la mina havia vist a Demostenes sortir-ne.