FANDOM


Índex

Part III: La Quisplienca Edit

Ignuas estava capficada amb els recentment obtinguts documents sobre FaceDancer. En ells acabava de descobrir que l'experiment fracassat era Demostenes.

Així que buscà tot el que troba sobre la famosa quisplienca. Ella era una dona intrigant. Per començar actualment era la única que semblava saber tot el que li passava a Atridas i també era, en molts altres sentits, com un altre Atridas dient coses que en un principi no tenien cap sentit, però que formaven part d'un pla no conegut per ningú, excepte potser ells dos.

Així que descobrí el naixement de Demostenes en la vida pública. Era durant la guerra civil zuriana, quan encara no es coneixia l'origen de l'agreció. Uns atacs indiscriminats a Quispli provocaren que ella, una mena de instigadora, es posés a criticar la falta de perspectiva dels quispliencs. Al principi l'odiaren, però l'escoltaven, i aprenien d'ella. Poc a poc l'odi que sentien en veure's atacats per una aparent desconeguda es convertí en coneixement, coneixement de que ella volia aixecar-los, fer que lluitessin. I així es convertí en una Quisplienca escoltada, que parlava de la lluita contra els curians.

I es convertí en ministra de defensa. I en governadora de Iota. I a Zúrium Genghis va demanar als seus companys que infiltressin espies a altres planetes. Atridas somrigué: “Jo conec a una Quisplienca que ens podria ajudar”.

Pocs sideris mes tard passà l'inevitable. Un cop la necessitat de tenir espies desaparegué, Imrahyl convencé a Atridas de fer servir Demostenes per alguna cosa més i, aprofitant algun malentès de pocs vots, i alguns magnats petats en el moment correcte, Demostenes sortí de cornac a Quispli. Però fou l'última vegada que se la va veure a Blàmant, poc desprès desaparegué.


Els últims detalls de FaceDancer li donà Mare, Lilyzra. La Ghola havia treballat amb Atridas en el projecte durant la seva creació. Demostenes era alguna cosa així com la ajudant de Atridas. No sabien exactament d'on havia sortit però, sabia el que es feia. Va aconseguir burlar la desconfiança inicial d'Atridas, i ell li explicà l'abast de FaceDancer.

FaceDancer consistia en una modificació genètica per aconseguir certa havilitat. Entre totes les races de Nèmant, hi ha una vàriació maxima de un 5% en el codi genètic. FaceDancer podria guardar aquestes variacions i aplicar-les sobre un mateix a consciència en un final, amb l'ajuda d'una màquina. La teoria donava uns pocs gnòmons per estabilitzar el canvi. Era una arma d'abast incalculable. I inabastable, aparentment, tots els clons que provaren la modificació fracassaren, moriren. Mutaren, aguantaren uns moments, i moriren. O mutaven més, i més, i més. I moriren.

Demostenes trobà, en certa mesura, la solució. Calia voluntat per aguantar els canvis. Els clons eren ments en blanc, inútils per suportar-ho. Ella es presentà voluntàriament a l'experiment. I no cal dir que Atridas ho trobà estúpid, per això ell també s'ho volgué fer. No volia que ningú tingués els fruits del seu treball abans que ell. Encara que fossin amarcs.

Lilyzra fou l'encarregada de fer els experiments. Ho preparà tot correctament, feu pas a pas el que calia fer. I cap dels dos morí. Tardaren en recuperar la consciència, però quan ho feren cap canvi físic s'havia produït en ells. Però si que se n'havia produït un. Atridas sentia, a cau d'orella, Demostenes. No la Demostenes que física que tenia al costat, sinó una copia de la seva ment, ara dintre la seva.


Ignuas viatjà amb Mare a Bartimer15, on residien els últims documents de FaceDancer que Atridas havia amagat. Allí fou on escoltà la història de l'experiment a Lilyzra. I s'anotà mentalment un detall: Demostenes i Atridas tenien una còpia de la ment mútua, però no era una còpia actualitzada, de fet es recontava molt més enrere que la guerra civil zuriana. I això feia la Demostenes dintre l'Atridas diferent a la Demostenes que tenia un Atridas dintre.