FANDOM


Índex

Part II: La Guerra Civil Zuriana Edit

Ignuas fou a un museu de Zúrium12 amb el seu germà gran Èlek. Allí rememorà els compassos que portarien a la Guerra Civil Zuriana. Com Ashtarte aconseguí sortir de la llista de traidors per fer-se ràpidament amb el lloc de governadora de Radó – el sector on vivia Atridas, llavors conegur com a sg22 -. Com Cicklu també és reformà, després de destruir alguns Córnacs, fins a aconseguir, també un lloc al consell, aquest d'Argó – sector on residia _-OsSeGu-_, germà d'Atridas -.

En una de les sales del museu trobaren un bartisari. Èlek i Ignuas pensaren que el fet que un bartisari s'interessés per un museu era força curiós, potser és podia explicar que la sala estava dedicada a un dels guerrers més temuts de Blàmant, igualment temut quan va viatjar a Nèmant, i diuen que fins hi tot a Gròmant se'n sentien alguns rumors. Aquell era el millor cornac que havia tingut Zúrium, el mateix mestre d'Atridas: Genghis. El mateix que, en tornar al seu planeta natal havia solucionat, de cop, el problema de Cicklu, fet que va obrir el que és conegut com a Guerra Civil Zuriana.

I és que pocs confiaven en Cicklu quan aquest va sortir a cornac inesperadament i de forma sospitosa. Genghis n'era un, i no s'esperà a rebre l'aprovació dels seus companys zurians per treure'l del consell. Al veure la jugada molts clons traïdors passaren a votar a Cicklu, descobrint-lo. El resultat fou que Cicklu i Ashtarte passaren a ser declarats traïdors, mentre Atridas i OsSeGu aconseguien lloc al consell com a governadors.

No van ser ni Ignuas ni Èlek, sinó fou Hack.Sign, el bartisari, qui s'acostà a ells. Ell era allà cercant a Atridas, qui l'havia citat per acabar un antic projecte anomenat FaceDancer. Atridas era desaparegut, així que el bartisari se'n torna al seu planeta a abançar per el seu compte, havent quedat amb ells per si tornava Atridas.

Ells estaven molt ocupats en un altre assumpte com per preocupar-se'n massa. Atridas havia donat la idea temps enrere, però no fou fins que Burbu_ann es convencé que no es posà l'idea en marxa. El sistema estava clarament apagat, sense vida, així que molts d'ells volien abandonar la seva vida aquí, però el deure amb el respectiu planeta els lligava. Així que decidiren destruir tots els planetes, amics i enemics, per tal de que ningú tinguès por de marxar amb la feina inacabada, era l'anomenat Apocalipsi.

Tal com havien fet amb Zúrium, la història d'aquest planeta no es mereixia que el pogués destruir qualsevol passarell. Era el planeta on s'havia vist néixer el mètode per garantir la vida dels cornacs que, encara ara, se seguia utilitzant.

Tot succeí durant la Guerra Civil. Pocs eren els cornacs que duraven més de 5 sideris, així que finalment Genghis tingué la idea de posar-se un nivell d'escuts més elevat del que algú podria mai vèncer - degut al límit de teques que podien gastar en un sol atac -. La diferència entre l'escut i les armes defensives és que el primer només redueix la seva potència quan se'l travessa, mentre que les armes es poden anar desgastant lentament.

Aquest mètode funcionà per defensar la mina d'atacs exteriors, però no d'errors administratius. Quan la mina va passar de ser magnat a ser governadora, va pèrdre l'estatus de cornac. Afortunadament, i per un altre error administratiu, no és col·locà el pilot automàtic sinó que tot quedà tal com ho havia deixat Genghis. Per tant era com si hi hagués cornac però sense la necessitat de defensar-lo – cosa que es feia col·lectivament a Zúrium -. Això donà temps suficient a Genghis per descobrir un dels secrets més ben guardats d'Espai8, el secret de la inmortalitat. Amb ell, el cornac i els governadors ja no patien per els atacs interns, i es centraren en descobrir l'origen d'aquests, ja que sospitaven que algun planeta enemic estava incentivant-los.


Sortint de la reunió on es va decidir definitivament dur a terme l'Apocalipsi Ignuas va anar a trobar a Demostenes. La quisplienca havia deixat anar, com per casualitat, les paraules “Aquest ès el final d'una era”, així que Ignuas s'ho havia pres com una al·lusió a ella, una invitació a descobrir més coses. Curiosament la quisplienca tenia el mateix tema de conversa que el Bartisari: FaceDancer. Però el que ella volia, en contra, era explicar-li que el projecte mai es podia dur a terme.

Aquella tecnologia, en teoria, buscava crear una nova generació de clons inidentificables, tot fent-se passar per qui volguessin. Després d'algun experiment, Demostenes, Atridas i Lilyzra – la “Mare” d'Ignuas (Ignuas era un tipus de clon anomenat Ghola, que no es pot dir que tingui pares o mares concrets, però Lilyzra sempre n'havia fet la funció) – havien decidit deixar estar l'experiment, ja que era massa perillós.

La lliçó sobre “fer-se passar per qui no ets” que li donava Demostenes li recordà a Ignuas un dels capítols més tràgics de la història de Zúrium. Provant de buscar els culpables dels atacs al consell la jove zuriana Ysa anà fraternitzant amb Ashtarte i Cicklu, ara repudiats però deixats de banda. El que ella descobrí canvià totalment el rumb de la guerra. No només ells eren els culpables de la majoria dels atacs, sinó que dues conselleres – Tskyoko, qui havia treballat força temps amb Atridas, i Lyra, amiga de Tskyoko – ho sabien i els donaven cert suport. No se sabia del cert fins on arribava aquest suport, però tot i així se decidí – per iniciativa de Genghis – fer-les fora del govern. A més pogueren saber que Cicklu era, en origen, elatrès, així que Zúrium declarà la guerra a L3TK, el qual sucumbí molt ràpidament.


Just quan Demostenes anava a explicar-li a Ignuas la naturalesa del incident que feu que Atridas deixés estar l'experiment anomenat FaceDancer Dagothenk vingué a buscar Ignuas. Demostenes, contenta per disposar d'una excusà, la deixà marxar. El que Dagothenk – germà petit d'Ignuas – volia era dur-la a Bàrtimer, on Hack.Sign l'estava esperant. Aquell bartisari semblava atrafegat per donar-li tota la documentació relacionada amb FaceDancer. “Atridas vol que ho miris”, va dir abans de marxar.


L3TK no va caure per una raó molt senzilla, calia defensar Zúrium. Un nou grup acabava de sorgir entre els exiliats, era el KAL – inicials de (Ts)Kyoko, Ashtarte i Lyra – i, tot i que en principi ningú se'l prenia seriosament, en poc temps es va guanyar el respecte dels seus adversaris. Gnòmon rere gnòmon els zurians netejaven totes les mines del KAL per impedir que guanyessin el mínim poder, que utilitzaven sempre fatalment en contra del consell zurià. La seva determinació era la seva major força: elles eren zurianes, i creien que l'actual govern era corrupte, així que provaven de derrocar-lo. El no tenir planeta a defensar també els anava força bé.

Això precisament aprengué Execution d'elles. L'antic elatrès abandonà el seu planeta quan el va veure impossible de defensar, fent que l'atac sobre L3TK fos completament inútil ja que no hi havia ningú preocupat a defensar-lo. Un dels moviment més decisius que feu Execution fou explicar-li a l'Ens l'existència de la immortàlitat. Quan aquest la va revocar va deixar els zurians completament indefensos, així que, altre cop, els cornacs queien un rere l'altre.

La situació era insostenible. Atridas decidí parlar amb el KAL i descobrir que era el que volien. Se sorprengué al saber que era el mateix que ells volien: una pau pròspera a Zúrium. Atridas, doncs, organitzà una reunió entre els més alts dirigents d'ambdós bàndols, els quals firmaren un pactat que representà la pau amb les condicion de no més atacs entre ells i de rotació del cornac – els detalls d'aquest punt dugueren alguns problemes posteriorment -.