FANDOM


Índex

Interludi 2: Dues cares d'una mateixa monedaEdit

>> El meu primer record conscient fou a Cúrium. Atridas hi havia viatjat per posar en practica diferents tesis que havia desenvolupat durant els seus estudis. El seu objectiu de fer-ho a Cúrium era únicament que no volia que ningú de Blàmant en sentís parlar – tan zurians o no zurians -.

>> Si, jo era el primer d'aquests experiments. Era l'obertura del projecte Ghola. Era un clon amb records genètics. El meu objectiu era el de continuar i perfeccionar el projecte Ghola mentre Atridas es concentrava en FaceDancer.


>> L'objectiu de FaceDancer, un objectiu encara per complir ja que, com saps, es un provecte fracassat, es el de crear un clon capaç de manipular la seva imatge, el seu codi genètic. Un clon capaç de convertir-se en qualsevol altre. Un espia com no n'hi ha hagut cap. Algú capaç de substituir el Cornac de qualsevol planeta sense possibilitat de ser detectat.

>> Passaven els gnòmons i dels tancs sortien clons i mes clons. Jo he vist abominacions amb cos sisplienc i alguna extremitat binkorita. Éssers deformes amb la meva cara copiada. Un clon que aconseguí canviar dues vegades de forma abans de quedar-se encallat a la tercera. Els fracassos se succeïen un rere l'altre i Atridas decidí combinar la tecnologia Ghola per tal de no fer néixer clons amb mentalitat de nadó, fent així que tinguessin més possibilitats de controlar-se.


>> Els gholes tardem un temps en despertar els nostres records subconscients. A més aquests es queden com a coneixement mai – fins al moment – com a record. Es com si fóssim amnèsics. Sabem tot el que saben els nostres ancians – els espaivuitencs dels quals som clons – però no recordem la seva vida. Afegir-hi la tecnologia Ghola no serví de res. Potser fou perquè encara no estava del tot perfeccionada, però el temps necessari perquè un ghola adquirís coneixements era massa llarg. Atridas estava a punt d'abandonar el projecte quan aparegué Demostenes.

>> Demostenes era una quisplienca vital, activa. Mai parava queta i provava de fer tot el que podia. Era tot allò que un curià no volia i no podia ser. És curiós com, juntament amb Atridas, han acabat esdevenint dues cares d'una mateixa moneda.