Capítol 9: Col·lapse[]
I llavors Ignuas descobrí el més irònic de la situació. Els quispliencs demanaren ajuda a tots els habitants de Blàmant per un pla: aconseguir un nou Quispli. Els milers de clons que un dia haurien de servir per doblar ofensivament Quispli, entre altres, ara ho farien per voluntat pròpia dels seus habitants.
Poc a poc centenars de clons anaven apareixent a Quispli, la majoria provinents dels planetes Lagasawocs i de Zúrium, Pollencio i Genghis eren alguns dels màxims creadors de clons de la història. La xifra indicadora de la població no parava de pujar. Fins que, finalment, cert Gnòmon marcà més de 2000. No passà res. Cap planeta nou aparegué a Blàmant. Extranyats els habitants del sistema, es preguntaren si l'Ens havia tornat a canviar el llindar a partir del qual creava un nou planeta. Se savia que el primer planeta creat d'aquesta manera, Nagasawa9, havia aparegut quan a Nagasawa se superaren els 500 habitants. Donada la sobrepoblació d'alguns sistemes, l'Ens havia anat incrementant el llindar fins a deixar-lo a 2000, potser ho havia tornat a fer sense anunciar-ho? La resposta la saberen en una noticia de la Mari_Pax. L'Ens s'havia enfadat al veure que uns habitants tenien la iniciativa suficient com per voler crear un nou planeta. Com a càstig l'Ens anul·là la mesura fent que mai més cap planeta a cap dels tres sistemes aparegués a causa d'una sobrepoblació. Només apareixia un nou planeta quan una raça es quedava sense cap al ser tots destruits.
>> El primer experiment FaceDancer amb les noves especificacions consistiria en un intercanvi d'informació genètica entre 2 individus. L'objectiu final era fer-ho en una sola direcció, de manera que un sol individu guardés diferents codis genètics i pogés canviar el seu aspecte a qualsevol d'aquests codis. Demostenes s'havia presentat voluntària, però Atridas tampoc es volia perdre l'oportunitat.
Lilyzra interrompí a Ignuas. Mare no s'alterà al veure tots els apunts de FaceDancer que Ignuas tenia sobre aquella taula de la biblioteca dodecazuriana. Al contrari, Lilyzra havia vingut a buscar Ignuas per recuperar els arxius que faltaven. Ignuas no podia estar més sorpresa; quan es pensava que FaceDancer era un dels majors secrets d'Atridas anava trobant cada cop més gen que coneixia la seva natura millor que ella: aquell bartisari, Mare, Demòstenes. Atridas se l'havia vist ajudant a esgotar el Turbotec de Bàrtimer15, l'últim que faltava per posar en marxa l'sprint final de l'Apocalipsi. Mare afirmava que Atridas havia amagat allà els arxius de FaceDancer que faltaven.
Lilyzra li preguntà casualment a Ignuas com anava la seva escriptura de la biografia d'Atridas. Mentre Ignuas es preguntava per què sempre que es trobava en un punt mort apareixia algú que segurament coneixia la resposta, li digué que no es creia que el seu projecte Ghola personal hagués fallat casualment fent sortir a Demostenes com a cornac. No a aquelles alçades.
Quispli, com tots els planetes de Blamant, havia rebut colateralment danys provinents de la guerra civil Zuriana. Un dels plans del nucli que crearia el KAL consistia en intentar posar tots els planetes contra Zúrium, en aquest cas destruiren la mina del cornac de Quispli des de Zúrium. Quispli, al no estar acostumat com Zúrium a aquest tipus de setge, es debilità de seguida. Passaren sideris, a falta de pocs gnòmons per l'elecció del nou cornac, un zurià, Imrahyl, decidí aprofitar-se de la debilitat de Quispli i instà a Atridas a ajudar-lo. Atridas, animat, encenguè una sub-rutina del projecte Ghola d'Ignuas per aconseguir el lloc de cornac. Poc a poc consellers de Quispli anaren caient, mentre Demòstenes i tres magnats pseudo-Gholes anaven incrementant les defenses. Demòstenes sortí cornac.
>> L'experiment fou un fracàs. Cap dels dos podia canviar el seu aspecte. No s'havien intercanviat el codi físic, s'havien intercanviat la consciència. Ara dintre d'Atridas residia certa part de la ment de Demòstenes, una còpia, com a la ment de Demòstenes. Una veu a cau d'orella que cap dels dos no s'ha pogut treure encara. Crec que a vegades aquesta veu té més força i pot arribar a controlar-los. No ho sé. I no crec que t'ho diguin mai.
Arribaren a Bàrtimer15 i Ignuas ja havia completat la història de Demòstenes. El seu final és força curiós. Quan Demòstenes fou escollida cornac, Isaacrt decidí retirar-se de la vida política d'espai8, ja que tenia coses més importants i la seva mina havia estat destruïda quan era el candidat preferit a cornac. Certa part de Demòstenes s'entristí i decidí no aprofitar l'ocasió per fer mal a Quispli i provà de convèncer a Isaacrt que és tornès a mostrar actiu. Malgrat això la mascarada s'havia trencat i la traïció de Demòstenes era una veritat oberta a qualsevol que la mirés. Malgrat això no fou cap quisplienc qui va destronar Demòstenes del seu càrrec. El KAL, en una protesta que incloïa la destrucció de tots els cornacs de blàmant, treguè Demòstenes de la vida pública, qui no aparegué en molts sideris.
Ignuas recordava on havia començat tot aquella recerca, les paraules d'Atridas. I la casualitat de que poc desprès es decidís fer l'Apocalipsi. Ignuas recordava un altre episodi que significà un canvi d'Era a Nèmant, on residia en aquells temps. Potser buscant imformació llavors... però abans hi havia un aspecte de FaceDancer que volia resoldre: perquè mare coneixia el projecte. La seva resposta començà així: “El meu primer record conscient fou a Cúrium.”