FANDOM


Índex

Capítol 4: El Setge de Zúrium Edit

Al final n'havien tret ben poca cosa del bartisari. Havia vingut a Zúrium12 a ajudar a Atridas a acabar un vell projecte. Alguna cosa anomenada FaceDancer. Mentrestant, Atridas estava de Cacera i no els podria ajudar en els preparatius de la fí de Nèmant.

Ignuas no hi volia pensar. L'Apocalipsi, la fi de Nèmant tal com l'havien conegut... Era quelcom irrevocable, en aquell moment, i s'havia vist obligada a col·laborar amb els preparatius, cosa que l'havia fet atraçar en la seva preparació de la biografia d'Atridas. Ja ni tan sols recordava perquè la feia, sinó per inèrcia, per què la volia acabar. Així que de cacera...


Zúrium caigué en el caos. Tan bon punt s'hagué tret autoritàriament Cicklu del poder, un seguit de clons (anomenats sobretot mnose i esclau) es mostraren i començaren a assetjar el consell. Newigold, que fou el primer en assumir el lloc de cornac no durà més de mig sideri. La situació era extrema i Zúrium perillava, s'hagueren de crear noves polítiques. Primer de tot es dictà que cada governador tenia que vetllar per el seu sector, de tal manera que allí no hi poguessin prosperar els traïdors. Els governadors eren els màxims responsables d'això, però tothom hi estava obligat a col·laborar. Fou llavors quan Atridas començà a destacar. Ell, juntament amb el seu germà que dirigia els Pillaplus, era dels habitants amb una quota més elevada de televots enemics destruïts per gnòmon. Allò era una cacera, i la temporada durà més de 10 sideris.


Ignuas recordava la reunió. No era la reunió més multitudinària de la història, però en aquells temps poca cosa més es podria demanar. Recordava les cares de resignació. Les cares de gen que sap que fa el correcte, encara que a contracor. Hi havia anat quasi tot Nèmant. No hi era Atridas. El seu lloc l'ocupava Demostenes, però no semblava atendre massa al que s'hi deia. Burbu_ann (Líder Quisplicatorzenca) fou qui parla i convencé a tothom del que era evident. Tot allò que havien viscut, tot allò per el que havien lluitat, ja només era fum. Deien que la culpa era de l'ens. Ignuas sempre havia odiat la política.


Atridas no l'odiava tan. Al perdre Newigold el estatus es presentà Arevalo com a autor del crim, mentre intentava dir que l'autor intel·lectual havia estat un altre: Genghis. Si algú dubtà alguna vegada de d'innocència de Genghis, quan Arevalo presentà les proves tots aquests dubtes s'esvaïren davant d'una falsificació tan ridícula. Genghis sortí guanyant de l'incident i Arevalo passà a engreixar les llistes de traïdors interns a mantenir inactius. Per poder tornar l'estabilitat es necessitava un cornac durador i fort, Atridas es presentà, però abans de que pogués pujar al poder, i al fer-se evident que ell era el pròxim, Arevalo decidí abançar feina i el destruí abans de les eleccions. Da_Vinci, qui sortí substitut durà 3 gnòmons.

Atridas s'ho començà a prendre com quelcom més personal i posà en practica tot el que havia après durant la seva absència. Els laboratoris començaren la producció de Plaga, la seva primera sèrie de clons. També llavors, i amb l'ajuda de Lilyzra, creà els primers Ghola: Èlek primer, Ignuas i, finalment Dagothenk. Cadascú tenia una funció específica. Tot i que Ignuas no col·laborà gaire directament en la comfrontació, ajudà a Tskyoko en els seus afers al ministeri d'immigració, alhora que anava descobrint un natural talent per descobrir errors.

El cornac més durador de l'època fou gkt_182, una de les mines de Genghis. Fins llavors la defensa dels cornacs s'havia basat en destruir els atacs amb canons i morters. Genghis re inventà la gerra al no usar cap d'aquestes defenses. El defecte que tenien era que quasi sempre acabava caient algun morter, algun canó, i si no s'estava sempre vigilant per atacs, un seguit d'atacs sorpresa podia minvar les defenses fins fer vulnerable el televot. L'escut era la clau. En aquell temps només hi havia una manera de fer disminuir el nivell d'escut: des de dintre. Si no se superava l'escut aquest no minvava, i, per tant, mai era destruït. L'únic defecte que aquesta estratègia presentava era que, al canviar el gnòmon, era impossible pagar el manteniment d'un escut suficientment potent i, per tant, aquest disminuïa a la meitat. Al ser la defensa més barata, no era cap problema greu excepte l'obligació d'estar allà per comprar el recanvi. Així doncs, els zurians organitzaren torns per tal de mantenir l'escut de gkt_182.

Fins que un error humà va fer que deixés de ser cornac. Quan gkt_182 havia estat nomenat cornac era magnat. I intentar sortir magnat quan s'havia de pagar 1000 nivells d'escut cada gnòmon era força complicat. Atridas llavors proposà de votar-lo perquè fos governador. Al tenir igualment lloc en el consell no hauria de perdre l'estatus de cornac. L'Ens, una vegada més, no fou massa favorable als interessos curians. No només es quedaren sense cornac, sinó que no s'activà el pilot automàtic.

Allò donà temps a ambdós bàndols per descansar... o trobar noves estratègies. Genghis havia detectat certes anomalies en el manteniment dels escuts a nivells alts. Antikergan fou el primer en trobar-ne la clau. Al sacrificar tot l'hangar i tots els gurs, l'aconseguia mantenir un nivell invencible d'escuts sense pagar manteniment. Era una combinació tan curiosa que semblava feta expressament. Amb aquest avantatge, només quedava una feina a fer: descobrir finalment d'identitat dels atacants.


Ignuas trobava a faltar respostes. Buscava i buscava a la història de Zúrium, però no hi trobava res. Recordava on havia començat tot. “Aquest és el final d'una era”. L'única intervenció de Demostenes al consell de l'Apocalipsi havia acabat amb la mateixa frase. Ignuas no creia en les casualitats, ho havia après mirant la història de la guerra civil. A més estava parlant de l'Atridas i la Demostenes. Sabia com els hi agradava jugar, dir coses sense sentit aparent per donar pistes sobre el que volien, però mai suficients per estar-ne segura del tot. Ignuas tornà a Quispli, a Iota, a tornar a veure a Demostenes. L'advertí: ella volia respostes i no se n'aniria sense alguna. Li recordà tot el seguit de casualitats, tot el que havia passat. Li preguntà perquè ocupava el lloc d'Atridas en el consell. Demostenes es mostrà seriosa. Era la primera vegada que Ignuas la veia així. Recordà a Atridas quan li explicà el projecte Ghola. Llavors Demostenes somrigué, i la seva cara semblà una màscara altre cop.

>> Perquè, podríem dir, Atridas i jo som com una mateixa persona.