FANDOM


Índex

Capítol 3: Lleis Electorals Edit

Ignuas i Èlek es trobaven al museu d’Història de Zúrium12, al polígon d’Argó. Era un edifici verd. Tot arreu on miraves, hi havia la clàssica barreja de marbre tintat amb curi (Pocs eren els minerals que es podien trobar a un planeta curià que no duguessin una quantitat inocua però important de curi). Passejaven per l’ala Oest, l’ala de l’Origen. Una de les mostres menys visitades era on s’aturaren Ignuas i Èlek. Una maleta de metall, hermètica, oberta per mostrar un interior encoixinat amb una cavitat per un seguit de provetes era tot el que s’hi veia.

>> Segons crec, probablement jo vaig sortir d’aquesta maleta.

Fora la curiositat d’aquesta frase, Ignuas s’inclinà per llegir l’etiqueta explicativa. Segons hi deia aquesta maleta fou portada des de Cúrium a Zúrium per un estudian de genètica. El seu contingut no estava del tot explicat (segurament havia estat confidencial), però afegia cert misticisme dient que hi havia mostres genètiques de grans científics curians, el nom d’Alnitak hi apareixia com de casualitat.

>> Com mol be saps, el nostre Mestre ens va fer a partir de la tecnologia Ghola, que desenvolupà juntament amb Mare, tot i que, segons crec, ella mateixa n’ès una. Segons l’informe hauriem de tenir les habilitats i caràcter d’aquells de qui som clons. El fet de que jo sigui el científic em fa pensar que vinc d’aquesta maleta.

Ignuas ho sabia. Quan Atridas “tornà” a travès del tunel sideral pocs sideris abans de l’esclat de la guerra civíl, duguè amb ell tres persones mès. Una d’elles era Lilyzra, Mare. Les altres dues no està clar qui eren, ja que se separaren just al arribar a blàmant, però Ignuas sospitava que una d’elles era Demostenes. En qualsevol cas, havia intentat descobrir què havia fet exactament en aquesta abscència, però no trobà cap canvi en ell a part del fet que tornà amb la tecnologia Ghola quasibè del tot desenvolupada.


L’aleshores anomenat sg22 estava força engrescat amb el seu projecte com per adonar-se de tot el que passava al seu voltant. Tot i que la seva rival per el lloc de governador s’havia traslladat de sector al haver sufert la destrucció de la seva mina, una nova rival es presentà i sortí de governadora al primer sideri: Ashtarte. La mateixa Ashtarte, al següent siderí, sortí de cornac a Zúrium.


Ignuas i Èlek entraren en l’ala Nord. Era una ala diferent. Estava plena de trofeus de guerra, restes de ballestes i altres tipus de naus Merganes, Kerganes, Lerganes, Elatreses, Nagasawoques... Una de les sales era especialment curiosa, la majoria dels objectes tenien inscripcions en una llengua noble però que pocs dominaven, així com totes les notes de cada peça tenien la seva corresponent traducció a aquesta llengua. Un bartisari mirava el “Primer escut indestructible”. Era curiós veure un bartisari mirant aquest tipu de coses i semblar interessat. Ignuas s’hi acostà, per veure si aquella peça era tan interessant com per atreure l’atenció d’un bartisari. Aquest, al veure-la acostar-se es girà i li preguntà si hi havia alguna sala dedicada a Atridas.


No hi havia cap sala dedicada a Atridas. Ell no ho hauria permès. Ignuas recordà quan va llegir aquell nom per primera vegada des de que buscava en el passat del Mestre. Era sota el mandat d’Ashtarte, el sistema d’imformació de Zúrium necessitava un revisor i Atridas s’hi oferí. La seva feina era donar accès als nous havitans (com Tskyoko) alhora que registrava afers “importants”. Una de les seves primeres feines desmitifica la llegenda de que els Curians no saben divertir-se. De fet, la idea no se sap mol bè d’on va sortir, però s’organitzà una boda on tothom s’ho passà bè, exepte els nuvis (remarquem “els”) que ni tan sols s’hi van presentar. Dantman i Cicklu, per alguna extranya raó, eren els afortunats.

Ells mateixos foren protagonistes de les següents eleccions de cornac. Dantman s’hi presentava per segona vegada (la primera no havia accedit per falta de quorum), i el consell havia decidit votar-lo en una reuniò prèvia. Però a l’últim moment, uns Magnats “desconeguts” decidiren canviar el seu vot i votar a Cicklu. Això dividí el planeta. N’hi havia que recordaren el passat de Cicklu i l’acusaren d’haver sobornat els magnats per tal de sortir cornac. Els altres comfiaven en Cicklu i ho atrivuiren a un malentès (entre ells Atridas). Cicklu, per guanyar-se la confiança, ja fos d’aquells que no li cedien, o per demostra’ls-hi als que sí que tenien raó, començà a fer feina de cornac, com cobrir la vacant al ministeri d’inmigració amb Tskyoko. Allò no impedí la seva caiguda.


>> Vosaltres deveu ser Ignuas i Èlek, no?

>> S...si... sóm nosaltres. Però com ès que saps com ens diem?

El bartisari somriguè.

>> Atridas m’ha dit que us trobaria aquí, a la sala del Mestre.


Mestre? Per això els havia preguntat per si hi havia una sala dedicada a Atridas? Llavors Ignuas se n’adonà. Eren a la sala dedicada a Genghis. I aquest havia estat el mestre d’Atridas en molts aspectes. Quan Zúrium no es decidia sobre què fer amb Cicklu, foren Vredeee i Genghis qui ho solucionaren... a la seva manera, ès clar. Aquells dos grans habitants presumptement desapareguts tornaren per fer caure Cicklu del lloc de cornac. Segons les lleis electorals, si un governador que ocupa el lloc de cornac perd la condició de governador, perd també la de cornac. La idea era votar a Alexmarque. Era un zurià antic, respectat però poc actiu. El problema que es trobaren fou que la població d’Argó estava dividida en tres candidats: Cicklu, Alexmarque i _-OsSeGu-_ (el germà petit d’Atridas). Pocs centignòmons abans de les eleccions alguns electors que no votaven canviaren d’opinió i votaren a Cicklu, obligan a Vredeee i Genghis unir els seus vots a _-OsSeGu-_, qui finalment sortí de governador, substituint a Cicklu, al mateix sideri que Atridas sortí, finalment, a Radó. Celebracions familiars a part, això deixà ben poc de credivilitat a Cicklu, però no tota, ja que altres problemes arrivaren a Zúrium, el setge que està marcat com l’inici de la guerra civíl.


>> I, exactament, qui ets tu?

>> El meu nom ès Hack.Sign, vivia a Bàrtimer a l’inici de l’era de la foscor. He vingut a parlar-vos de la desaparició d’Atridas.