FANDOM


Índex

Capítol 18: C-B-S Edit

Locke. Qui era Locke? Que tenia Locke a veure amb Mavefi? Ignuas feia poc que havia parlat amb un Locke, un Locke hologràfic, li havia parlat de Maceti. I perquè Locke precisament havia trobat alguna cosa de Mavefi a Magasawa?

Click.

Fou com una peça que de cop encaixa en el lloc correcte fa funcionar el rellotge. Acabaven de reforçar la mina de Locke amb un nou tipus d'escut impenetrable. Era una casualitat? Ignuas ho esbrinaria, tenia la clau per entrar-hi, però s'hi hagués jugat la pell a que no eren fets sense relacionar.


Locke havia viatjat a Quispli just desprès d'enviar l'informe i rebre'n un altre de xifrat. Ignuas no li calia desxifrar el missatge per saber que hi contenia, encara que de ben segur que no hagués pogut trencar el NeoZensunni. Locke anava a entregar el que havia trobat a Emus. Emus era l'únic que rebia prou confiança d'Atridas com per custodiar Mavefi. Cúrium16 i Quispli formaven una forta aliança llavors. De fet, l'aliança englobava tots els planetes curians, tots els bartisaris i tots els sispliencs.

Poc a poc Atridas ajudava més als seus companys, els envià algun subordinat d'Agammemnon com Ares per ajudar-los en les neteges, per exemple. I així, poc a poc, es convertiren en el poder a Nèmant, sense que ningú tingués excessiu poder a l'aliança, ja que es comportava com una coalició: Iarma – Iarmaethor era el seu nom original, però prefereix que l'anomenin per l'abreviatura que li van donar durant la seva època a la KD -, juntament amb els seus companys bartisaris vivien la permanent anarquia controlada típica d'aquells planetes. Burbu_ann, la quisplicatorzenca, encisava els planetes sispliencs i juntament amb Emus i forces sispliencs gaudien de numeroses sisplifarres. Finalment cada planeta curià anava una mica a la seva: Zúrium12 era regit per Hocotate, coneguda com origen i millor mostra de la millor bogeria curiana; Búrium i Búrium14 era controlat per diversos antics gromantians, entre els que cal destacar Danish, OsSeGu, algun passatger visitant que tornava un temps, i la incorporació d'Arekusu. Finalment Cúrium16 es portava a l'estil Zúrium per Atridas.

En aquest règim Cúrium16 arribà al màxim de curi que podia guardar. 2.147.483.648 gurs de curi. Un més i la meravellosa xifra es tornà negativa. Automàticament es prohibí el comerç, ja que el planeta dona automàticament curi a aquell que dur un altre metall, però si el planeta creu que no té curi, o que en deu...

Atridas envià missives a l'Ens, a la Mari_Pax i a qui se li acudís perquè s'arreglés el problema, tenint en ment el que va passar a Sispli. L'Ens no fou tan generós en aquest cas. Primer, reduí les reserves de curi a poc més de 700 milions de gurs, una tercera part del que n'hi hauria d'haver. Davant les queixes restablí la quantitat original. Atridas, però, notà que les reserves no creixien. L'Ens només s'explicà quan li ho exigí, no havia avisat, no es podria superar aquella quantitat de gurs. Cúrium16 s'havia estancat en el seu límit.


Com Ignuas. Les respostes segurament les tindria Emus, però ell havia abandonat espai8 al acabar l'apocalipsi. I encara que no ho hagués fet... Entrà a la mina de Locke. Aquell ensordidor brunzit li omplí les orelles. Perquè coi calia que fes aquell soroll? Es dirigí a la sala del generador de l'escut i obrí el motor. Amb taps a les orelles i un sensor d'ones buscava la font del soroll. Era una capsa, connectada al generador. No la recordava dels plànols. Potser Atridas si que havia fet alguna cosa... o...

Obrí la tapa, sense desconnectar cap fil. L'interior feia una olor extranya i contenia una mena d'altaveu, que era el que estava connectat als cables. No tenia cap mena de sentit. Ignuas intentà alçar l'altaveu per examinar-lo. Gravat a l'interior de la capsa, fins ara ocult per l'altaveu, hi havia el segell de Mavefi. Les llums s'apagaren, l'escut s'abaixà. “Per fi”. Ignuas coneixia aquella veu. Demostenes.