Espai8 Wiki
Registrar-se
Advertisement

Índex

Capítol 17: Magasawa[]

Ignuas ho va veure clar: Atridas només havia participat activament dues vegades en guerres invasores que acabaren amb un planeta destruït. Coneixia a Atridas, i per ambdues havia donat raons banals. Ignuas no se'l creia. Darrere la caiguda de Magasawa i Nagasawa11 hi havia una altra cosa.

Ignuas començà a investigar la caiguda de Magasawa. Quan els tres sistemes s'uniren en un de sol un aspecte destacava sobre la resta: 7 planetes Nagasawocs lluïen el cel de qualsevol planeta que no fos vermell.

En un principi no passà res, només tensió a l'aire. Però els nagasawoks tenen la virtut de créixer quan creuen que tenen la paella per el mànec, i tintar Nèmant de vermell els hi donà aquesta sensació. Poc a poc es tornaven a sentir per els fòrums públics comentaris més i més vanitosos, fins que Isaacrt decidí fer-los baixar els fums.

Milers de clons van omplir els planetes nagasawoks. Isaacrt començà la feina, però quan ell desaparegué per enèsima vegada, ningú la provà de deixar incompleta. I menys quan la venjança dels nagas es centrà en Sispli14, planeta deshabitat i que, evidentment, no havia participat en l'atac.

Pràcticament qualsevol habitant de Nèmant no naga ajudà a la caiguda d'algun planeta Nagasawok. Atridas tirà Magasawa, ell sol. Podria haver escollit qualsevol, havia escollit Magasawa. Fins hi tot podria no haver-ne escollit cap, i el resultat final hagués estat el mateix. Per què?

La versió oficial era que Magasawa era un rival digne, l'últim refugi de nagasawoks que realment vivien amb les ensenyances de Mizar. La majoria de nagas confonien vanitat i orgull, no sabien veure que a vegades es pot perdre honorablement. No a Magasawa, quan van veure que Atridas els atacà ho acceptaren, sabien que era el destí, l'estigma de la seva raça, allò que els seus companys havien fet i que ells no havien pogut o volgut evitar. Així que lluitaren amb totes les seves forces. Magasawa caigué amb honor.

Calia tirar Magasawa? Aquesta era la pregunta que, una i una altre vegada, es feia Ignuas. Atridas havia admès que atacà per provar nous mètodes d'atac i per saber si era capaç de dur una campanya fins al seu final. També aconseguí un dels seus somnis: tirar un planeta sense ser-ne el cornac. Clar que no s'ha de ser gaire prim mirat si així ho vols considerar: Atridas dugué Magasawa fins a un parsec del forat, i allí el començà a moure per gastar-li la poca energia que li quedava. Quan ja no quedà energia abandonà la mina que controlava el turbotec, i aquesta fou destruïda en un gran gest dels magasawoks. Un gest inútil.

Però hi havia alguna altra raó. Els Magasawoks no eren com els seus congèneres nemantians, més aviat podrien haver fet com a Lagasawa9. Laga9, com se'l coneixia, havia renegat des d'un inici pertànyer al renascut imperi Nagasawok. I va lluitar en contra d'aquest en aquesta lluita. Probablement amb Magasawa És podria haver intentat alguna cosa igual... Però tan sols Laga9 i Naga11 sobrevisqueren.


Finalment Ignuas trobà el que buscava en el registre d'ordres de Mart. En un principi Magasawa era tan sols atacat exteriorment, des de Cúrium16, assaltant totes les mines i netejant gurs i televots. Aquesta devastació no semblà ser suficient, així que enviaren els Telenyecos, antics clons pertanyents a un curià llegendari: Quantic. Hi havia una ordre força curiosa: Buscar i informar de troballes de qualsevol cosa que portés cert segell. Ignuas ja l'havia vist aquell segell. Era Mavefi. Només hi havia un missatge de resposta: de Locke.

Advertisement