FANDOM


Índex

Capítol 16: Nèmant, Gròmant i Blàmant Edit

Èlek i Dagothenk acabaven de tornar de Bínkor59. Junts l'havien netejat completament diversos gnòmons. Però perquè? Sí, Bínkor59 s'estava acostant excessivament en tecs a Cúrium63, però no era res que Atridas no pogués controlar. En teoria. Potser hi havia una altra raó. Potser era pur esport, com a N3TK.


Fou molts sideris enrere. Nèmant s'estava quedant petit. Cada vegada mès freqüentment, Atridas anava a Quispli a assistir alguna de les sisplifarres, a relacionar-se amb els seus nous aliats. Un d'aquells gnòmons, Emus comentà que tenia 200 clons inactius a Gròmant. La cosa s'hauria quedat aquí si no fos que ambdós estaven força aburrits de la inactivitat que regnava a Nèmant. Així que decidiren fer algunes proves al sistema de l'estrella groga.

D'entre tots els planetes que hi havia a Gròmant van triar com a objectiu N3TK. Raons de veritat no en tenien cap. Alguna excusa se'ls va acudir, per exemple Pokevíktor, enemic declarat de Cúrium i participant de la seva caiguda, n'era l'habitant més conegut – tot i que feia sideris que no se'l veia per enlloc -. Búrium14, el planeta curià que havia nascut a Gròmant quan Búrium va marxar a Nèmant, havia patit algun atac al néixer, si bé ningú podia dir que eren atacs enatresos, estava demostrat que ells no havien mogut un dit per ajudar-los.

Excuses a part, en menys d'un gnòmon aparegueren 400 clons entre N3TK i M3TK, 200 d'ells originals, i l'altre meitat eren clons doblats – existeix certa tècnica amb la qual es poden crear 2 mines amb el mateix nom, tot i que una d'elles esdevé incontrolable -, 24 hores desprès, tots els de M3TK desaparegueren, fent així impossible un contra-atac – quan hi ha més d'un planeta de la mateixa raça, quan se sol·licita de crear una mina d'aquella raça es crea en el sector menys poblat, o sigui que si entre 2 planetes hi ha un desnivell de població de 200 habitants, és gairebé impossible col·locar una mina en el planeta més doblat, ja que abans n'has de posar 200 en el menys poblat -.

Començaren a fer un setge a totes les mines del planeta que no portaven la insígnia WFA, esgotaren el comerç i el malgastaven per tal d'aconseguir allò que mai ningú havia aconseguit: tirar un planeta al forat sense ser-ne el cornac. Trobaren poca resistència. De fet, l'única resistència a tenir en compte era la que organitzava un habitant d'aquells que és conegut al fòrum però que poca gen el recorda actuant a Gròmant: Himotep.


- Però Ignuas creia que tot haguès acavat amb N3TK enmig del forat negre anomenat Gròmant si l'ens no hagués mogut fitxa. En qualsevol cas no es pot dir que aquella vegada l'Ens actués en contra els curians. Ignuas fou a trobar els seus germans.

- Ha anat bé la cacera?

- Ja hi pots comptar en que no.

- No? Dagothenk, heu deixat tot el planeta a 0 gurs, si això no es “anar bé”, ja m'explicaràs què ho és.

- Ignuas, no diguis que no te n'has adonat. A Atridas li passa alguna cosa. Creiem que algú el deu estar atacant. I l'ataca d'alguna manera que no coneixem encara – Èlek mirà al seu voltant com si esperés que algú l'estès espiant -. Hem anat a Bínkor59 perquè ara mateix era el planeta més poderós, però no n'hem trobat cap indici.

- Sí, com a mínim hem aconseguit alguns gurs per el turbotec. Atridas diu que probablement en necessitarem.

- Vosaltres dos sempre esteu pensant en el mateix. Si algú ataca a Atridas serà el que té més potencia, el que te millor tècnica. No crec que si algú estigués atacant a Atridas ho fes d'aquesta manera, on segur que...

Ignuas es callà. Començà a veure com les coses cobraven sentit. Com tot cobrava sentit. Petites peces absurdes, petites fotos inconnexes que en col·locar-se de certa manera formaven un dibuix. Ignuas quasi veia la fotografia sencera. Atridas volia augmentar la reserva de gurs de Cúrium63? Fins hi tot havia demanat ajuda a Èlek i Dagothenk. En tot el temps que portava amb Atridas només una vegada ho havia deixat tot per “augmentar les reserves de gurs”.


I arrivà l'anunci. Nèmant, Gròmant i Blàmant és convertirien en un. Mari_Pax anunciava la unificació dels sistemes en tots els mitjans dels quals disposava. Anunciava també que aquesta unificació és realitzaria com si fos un viatge per el túnel sideral. El que alguns van entendre d'això era que probablement es consumiria molta energia. Hi havia una altra raó per la qual Atridas volia concentrar-se exclusivament en el seu planeta, en Cúrium16. I és que en pocs sideris hi haurien 3 planetes més compartint sistema amb ell. I això li donava una oportunitat d'or per blindar el seu. Així que començà a crear i cuidar clons. Sense l'opció de trasllat, i amb un desnivell de, previsible ment, més de un miler de clons, no hi hauria ànima a espai8 que pogués aconseguir, o provar d'aconseguir, entrar una sola mina a Cúrium16.

L'esperat dia de la unificació arrivà, desprès de diversos retards – els ajudants de l'Ens (AKA x-lives) no son coneguts per la seva competència, precisament – i pocs esperaven veure el que finalment va passar. Nèmant, ara convertit en sistema únic, és va convertir, de sobte, en un sistema ple de color. Set planetes nagasawocs, tres halnicians, quatre curians, cinc mergans, tres binkorites, quatre enatresos, quatre bartisaris, i cinc Sispliencs. Un total 35 planetes omplen de color el sistema. A més, per sort o per desgràcia s'havien situat tots dintre o propers al segon quadrant, la qual cosa feia que fos barat en teques els atacs. I no foren pocs els que se n'adonaren, tot i que només Isaacrt ho diguè en veu alta: hi havia massa vermell.