FANDOM


Índex

Capítol 15: Cúrium16 Edit

Tot plegat donava una sensació semblant a la de tornar a començar. Ignuas, els seus dos germans i Atridas es trobaven a la mina de Locke provant d'instal·lar-hi el nou escut que Atridas acabava de fer. Amb aquest Atridas pretenia blindar la mina d'una manera totalment nova, i és que Cúrium63 ho necessitava.


Per alguna estranya raó això recordava a Ignuas l'arribada a Cúrium16. D'això en feia ja molt de temps. Sispli era el planeta amb més potència de Nèmant. Gromant i Blamant disfrutaven de la mateixa falta de vida que Nèmant, però continuaven vius. I encara es veia aquell poc amenaçador forat negre a l'horitzó.

Feia força temps que Atridas havia abandonat el que era conegut com a Ogame, així que, en certa manera, es trobava força avorrit. Atridas havia abandonat l'univers d'Espai8 quan l'Ens s'havia encarregat d'espatllar Agammemnon i tots els seus similars, així que Atridas encara tenia un petit compte pendent amb ell. Al principi s'ho prengué com un desafiament, però cinc gnòmons després Argo havia nascut, i Agammemnon tornava a tenir tota la seva força.

Així que Atridas cridà als tres germans; Èlek, Ignuas i Dagothenk, i els demanà ajuda per triar en quin planeta instal·lar-se. En aquell moment hi havia quatre planetes curians: Cúrium16 era a Nèmant, Búrium14 a Gromant, mentre Búrium i Zúrium12 eren els planetes curians a Blamant. L'elecció no fou difícil: Atridas mai havia tingut lligams amb Gromant, malgrat Demostenes hi hagués viscut forces sideris i era el sistema de naixament de forces tropes d'elit Lunerouge. Pocs eren els clons que havia deixat a Blamant quan es traslladà amb Zúrium, la majoria eren a Nèmant. Així que decidí establir-se en aquell petit planeta, Cúrium16, on joves curians estaven aprenent els secrets de l'univers. Atridas decidí que era un bon lloc on establir-se, i ja de pas ensenyar quatre coses bàsiques de l'antiga “Màgia Curiana” a aquests joves.


Un fort brunzit sortí d'aquell aparell quan Èlek l'encenguè. Ignuas pensava que aquell efecte sonor només és feia a les pel·lícules, que no era real, però acabava de comprovar que, o bé l'aparell realment necessitava fer aquell soroll per funcionar, o bé Atridas continuava sent tant melodramàtic com per haver-ho fet expressament per tal d'impressionar a tots aquells que venguessin l'enginy - “Si els teus enemics es pensen que no són capaços de guanyar-te, ni tan sols ho intentaran”, acostumava a dir últimament. -. En qualsevol cas Dagothenk ja sortia amb la seva flota de tridents i ballestes a provar l'efectivitat de l'escut. Cúrium63 portava força sideris amb cornacs febles. Algú – ja feia sideris que els enemics dels curians mai donaven la cara – és dedicava a destruir el televot de qualsevol que s'atrevís a agafar el càrrec. Com que Atridas tampoc tenia ganes – i a mes havia promès no tornar-ho a fer – de estar tot el dia blindant el cornac, havia inventat l'enginy aquest.


A Cúrium16 Atridas també recollí la responsabilitat de ser cornac. El que en un principi volia ser un càrrec temporal l'acabà mantenint fins gairebé la mort de Cúrium16. No fou pas per menysprear la feina del cornac que en aquell moment manava a C16, Arekusu, sinó que agafà el càrrec simplement perquè Arekusu li oferí. I és que una de les raons que portà a Atridas a Nèmant foren els seus habitants. Fidetido era un antic havitant de C16, fins hi tot mes antic que Atridas mateix, ell era qui estava ensenyant als curisetzens i ell era l'únic curià que Atridas coneixia dels actius – encara no havia parlat mai amb Hocotate, la regent de Zúrium12 -. Quispli tambè ajudà força. Emus, antic amic d'Atridas, i Isaacrt, tots dos coneguts durant l'afer Demostenes, eren els quispliencs que en aquell moment dirigien la política sisplienca. Amb ganes de crear una aliança abans impossible a Blamant, iniciaren el que mes tard fou – amb tota probabiliat - l'Aliança mes poderosa de la història d'espai8, almenys en aquesta era que tot just començava.


L'escut resistiren als atacs de Dagothenk, tal com Ignuas havia predit. Més de la meitat del sistema Zeus l'havia fet ella, era l'experta en tecnologia de comportament biològic, i la capacitat d'adaptació de Zeus depenia en major part en aquest tipus de sistemes. Ella, però, estava segura que Atridas hauria pogut fer la mateixa feina. Per alguna estranya raó el trobava últimament poc creatiu, mancat d'aquella espurna que havia dut Cúrium16 a superar tots els altres planetes en potència en un temps rècord. Era quelcom que havia començat feia ja força temps i a vegades l'afectava més i a vegades semblava que no existís. Però estava allà, probablement des d'abans de que Ignuas comencés a escriure la seva biografia, malgrat fou aquell el punt on ella ho notà per primera vegada.