Capítol 12: Nèmant[]
Podies atacar-la, robar tots els gurs del magatzem. Destruir tot l'escut, eliminatr els canons i els morters. Aniquilar l'hangar i manllevar-li el televot. Però no podies entrar a la mina Mavefi de Radó. Tot plegat era massa estrany. Ignuas creia... no, Ignuas sabia que existia una clau. Alguna forma d'entrar-hi. Sinó la mina no haguès aparegut perquè sí. Les coses mai passaven sense cap raó, i menys en un planeta curià. I menys amb Atridas estant-hi involucrat.
Què sabia fins llavors? Sabia que Atridas havia descobert alguna cosa de nom Mavefi. Sabia que no ho havia comunicat a ningú. I Atridas l'havia convençut de que no s'ho havia callat per por, encara que alhora provava de fer-li creure que no sabia res de Mavefi. Llavors perquè? Perquè no ho havia explicat a ningú? Potser era un secret que que volia guardar-se per ell? Alguna cosa a continuar investigant fins que ell estigués segur del que era, abans de compartir-ho? Seria molt típic d'ell. Així doncs, què feu Atridas despres de ser cornac?
Blamant ja no era el que havia estat. Multitud dels habitants que hi havien viscut anteriorment havien desaparegut, s'havien retirat. L'enemic clàssic de Zúrium, Kergan, era una ombra del que havia estat. I cap dels altres planetes blamantins s'atrevia a desafiar l'autoritat zuriana. Hi hageren alguns intents, com el d'alguns nagasawoks de Nèmant provant de fer-se amb el control de Lagasawa i Lagasawa9, aliats de Zúrium, però la revolta fou fàcilment sufocada.
Atridas proposà el camí a seguir: viatgerien a Nèmant, que encara bullia d'activitat, i ajudarien als altres planetes curians en la seva guerra. Als pocs gnòmons Genghis va prendre la decisió definitiva. Havia vist alguns d'aquests nagasawoks atacant les lagasawes, i eren conegudes les notícies de Búrium, el planeta curià de Gromant, que també es disposava a viatjar a Nèmant.
El viatge fou mès curt del previst, gràcies a una drecera de l'espai-temps que Genghis coneixia. Malgrat això quan van arribar al túnel sideral que els conduïa a Nèmant Búrium ja havia travessat el seu, i n'havia descobert els efectes: La desaparició completa de tots els minerals del turbotec, de l'hangar de totes les mines i finalment, totes les cúpules s'havien tancat automàticament per evitar danys durant el viatge; es podria dir que el planeta es reiniciava durant el viatge.
Per això mateix Zúrium necessitava viatjar. Sofria els efectes de l'hipercomerç. Aquest fenomen fou descobert a Búrium just desprès d'una invasió lergana. Un dels metalls del turbotec havia passat dels 21.474.836 gurs, un nombre important a espai8. Aquest metall el turbotec el canviava a l'ordre de 5 gurs de curi per cada un d'aquest que es portava. Això era mol beneficiós per els comerciants, però fatal per el turbotec, ja que amb el canvi perdia potència. És per això que a Nèmant s'havia estès la practica dels “Nagatrocs” entre els curians. Abans de destruir Nagasawa havien aconseguit fer entrar un metall en hipercomerç, i amb aquest comerciaven fins a esgotar-se les teques. Desprès penjaven als canals curians la informació de la localització del clon nagasawok i guanyava aquell que aconseguia robar-li més gurs. El resultat era baixada de potència per Nagasawa i guanyada per Cúrium, ja que importava força metall. Una pràctica que s'estengué cap a planetes mergans més tard.
I Zúrium havia incrementat tant la potència gràcies a l'anomenada “Fàbrica de Kriptó” que havia arribat a l'hipercomerç. És coneixia a Kriptó amb aquest nom ja que era on Genghis concentrava els seus clons i era, per tant, el sector d'espai8 que més gurs recol·lectava cada gnòmon. Zúrium necessitava tornar a començar per tenir temps per pensar com solucionar el problema de l'hipercomerç.
Quan Zúrium arribà a Nèmant ja sabia que patiria. Coneixia des de gnòmons ençà que l'estaria esperant una greu tempesta magnètica, que els impediria comerciar i recuperar forces per mantenir el planeta a prou distància del forat negre. No era pas la primera vegada que passava, Búrium mateix havia sofert una pluja de meteorits que la mari-pax no va anunciar just abans de travessar el túnel, així que també tingué un inici dur. Era l'època en que va aparèixer un famós refrany curià: “Quatre de cada tres tempestes cauen sobre cel curià”. I és més certa del que aparentment sembla, ja que la majoria d'elles provava d'abastar més d'un planeta curià alhora.
La rebuda que tingueren els planetes curians al entrar a Nèmant fou força amable: els mergans atacaren totes les mines que pogueren. Al haver pràcticament eliminat l'amenaça Nagasawoka (finalment acavà amb Nagasawa11 fugint per el túnel sideral cap a Blàmant mentre Genghis liderava l'aniquilació dels altres planetes nagasawoks que quedaven) Cúrium tornà a lluitar contra els Mergans, reprenent una lluita que havia començat als inicis de Nèmant. I aquests no feren distincions amb els nouvinguts.