FANDOM


Índex

Capítol 11: Fàlnic10 Edit

- Mavefi? No em sona de res, aquest nom.

- No cal que menteixis, Atridas, t'he vist a tu, abans de l'accident, nombrant Mavefi. Vaig veure'n també arxius a aquella mina secreta teva de Bèrtimer15, ara destruïda. Què és? Sé que no ho he vist de casualitat. Res del que he fet ha estat de casualitat des de que va començar l'Apocalipsi... tot de pistes falses que em duien d'un lloc a un altre, sembla que estigui escrivint una biografia teva, però en realitat m'estàs fent fer una altra cosa. Quina? Què es Mavefi?

- Dius que vas veure'm en una cinta prèvia al meu accident, i que desprès no en vaig explicar res a ningú. I diguem, perquè? Perquè no li hauria d'haver dit res a ningú? Per por? Si de veritat tingués por d'alguna cosa a espai8, llavors tenia el millor aliat que podia tenir en aquell temps.

>> Recordo quan vaig tornar a ser cornac. Era l'últim de la vella escola que es mantenia actiu. Vredeee, Maeltorm, Ysa, Genghis... tots havien marxat i jo, mentrestant, tenia el deure de vetllar i millorar Zúrium. Forces eren els nous habitants del planeta en aquell temps, tot i que pocs d'ells es quedaren gaire temps. Tenia alguns membres del KAL ajudant-me, és clar, però Ashtarte i companyia estaven massa enfeinats a Gròmant com per preocupar-se per el seu planeta natal. Sobretot Execution i Kyoko m'ajudaren amb els nouvinguts, entre els que et destaco a Shuker, perquè et fagis una idea del que vaig tenir.

>> Però no tots eren tan “amistosos” com Shuker – molts tindreu diferències amb ell, però era de bona ajuda a Zúrium com ho fou sobretot a Zúrium12 -, a poc a poc ens n'adonàvem que anaven creixent els atacs interns, fins que vam descobrir que la cosa s'havia convertit en una invasió en tota regla.

>> La invasió passà per diverses fases. L'enemic de Zúrium no rebel·là la seva cara, així que ens tingué sideris lluitant per defensar el planeta sense tenir possibilitat per contra-atacar. Un gnòmon ens trobarem amb milers de clons “dstrict” al planeta. No feren més que distreure'ns, ja que el seu amo – irònicament conegut com a ANTICLONES – és cansà de seguida de portar-los. Però la situació era greu, netejant dstricts molts dels invasors de veritat sens escaparen.

>> I llavors ho vam descobrir. No recordo exactament com va anar. Potser algú va fer alguna indirecta al forum. Potser algun invasor atrapat confessà. O potser vam veure fugir algun invasor en un trident més ràpid de l'estàndard. Però ho vam saber. Fàlnic10, el planeta halnicià de Blamant, provava de venjar el seu planeta mare.

>> Jo sabia que era el que em tocava fer. Tenia un objectiu, algun enemic a batre. I coneixia la gen adequada per fer-ho. Aquells que s'havien retirat al no trobar cap desafiament prou bo per ells. Newigold i Genghis tornaren per convertir A1 en el primer sector d'espai8 completament netejat. Cap televot, llevat de clons nostres, va quedar a A1 al primer atac. Els falnicians es rendiren quan B2 va aconseguir la mateixa sort.


>> Por? No, jo mai deixaria d'explicar res per por. No en aquella època. No amb aquells aliats. Ignuas rumià una mica. Decidí utilitzar l'as que guardava.

- Sé que no has anat encara a Cúrium63. Envies missatges al fòrum, i has enviat a Èlek amb Agammemnon per donar ajuda al planeta, o sigui que no deus saber qui acaba de convertir-se en magnat de Radó. Sí, Radó, el teu sector natal. No crec que sigui pas cap casualitat. Mavefi, una mina traslladada de Bàrtimer58, és la que ocupa el càrrec. Dagothenk ja hi ha provat d'entrar, és tancada. Però hi entraré, no ho dubtis.

I marxà. Deixant Atridas amb un posat pensatiu. Atridas és quedà allà quiet, esperant a que Ignuas estigués lluny. Llavors se sentí un somriure. I no era el somriure d'ell.