FANDOM


Índex

Capítol 10: Cornac Edit

Ignuas no es podia creure el que veia. Un escut d'armes envoltat per un drac i coronat, amb un animal estrany al centre... i el mes estrany era el títol que s'hi llegia: Mavefi. Ignuas ja havia llegit abans el nom. A Bàrtimer15, quan havia anat amb Mare a buscar els últims documents de FaceDancer. Havien entrat en una mina mol antiga, aparentment abandonada. Ignuas havia regirat tota la mina per assegurar-se que no es deixava res. I en un calaix hi havia els documents tancats sobre un sobre on s'hi llegia això, amb el mateix escut. Potser els hauria d'haver agafat.

Ara estava a Cúrium63, establint-se de nou, i acabava de rebre un paquet amb l'únic distintiu de l'escut i el nom. L'obrí, a dintre només hi havia una antiga bobina de cinta fosca amb una cinta magnètica de dades. Era curiosament arcaic. Ignuas desenllorà la bobina i va veure que estava dividit en diversos quadrats consecutius, i que cada un era una imatge quasi idèntica a l'anterior. N'havia sentit a parlar, però mai n'havia vist cap. Desprès agafà la cinta magnètica i buscà entre les caixes que s'havia portat per trobar un lector. Així descobrí que era una cinta d'àudio que segurament sonava juntament amb la cinta de vídeo.


Reproduir la cinta no va ser fàcil. Ignuas construí un rudimentari projector. Consistia en una llum projectada contra la paret i dos bobines unides a uns motors que feien córrer la cinta. Un cop descobrí perquè cada bobina havia d'anar a una velocitat diferent, el més complicat fou coordinar-la amb la cinta d'àudio.

La cinta mostrava un Atridas mol jove, segons semblava era una gravació que havia fet per enviar-la a Zúrium mentre ell era fora, en una zona muntanyosa i cara força alegre. “Salutacions amics zurians! M'ha arribat que pròximament escollireu la nova cornac, no? Doncs les meves felicitats Kyoko! Segur que ho faràs mol be, encara que fagi poc lluitaves contra Zúrium” Somriguè amb un somriure que Ignuas feia molts sideris que no veia. “Per cert, aquí tot em va mol bè. Heu sentit mai a parlar de Mavefi?”

La imatge es tallà uns segons, quan Ignuas ja anava a mirar què havia passat continuà. Però ja no mostrava aquella zona. Era clarament Zúrium, Ignuas reconegué l'antiga mina de Radó. Atridas estava enmig de la cerimònia, però no semblava el mateix Atridas que uns instants abans. Aquest Atridas duia tot el tors metàl·lic, una pròtesis de fàbrica enatresa que li servia per tornar a caminar. Ignuas recordà aquells temps. Una sageta s'havia estavellat contra un meteorit a prop de Yàrtimer. Atridas i quatre tripulants més van sobreviure miraculosament de l'accident. Les ferides d'Atridas l'obligaren a dur la pròtesi uns sideris, amb ella havia assistit a la seva pròpia cerimònia on el nomenaven cornac, substituint Kyoko.


Però després de veure això Ignuas ja no creia la versió oficial. Acabava de veure com dos sideris abans Atridas havia descobert una cosa anomenada “Mavefi”, que ella mai havia sentit anomenar i que mai s'havia nombrat a Zúrium. I just després sofreix un accident encara no aclarit que el fa callar.

I canviar. Ignuas recordava bé la reunió. Hi assistí amb Mare, per aprendre política. Era una reunió rutinària de Zúrium, es posava a votació temes d'interès, com els impostos – tema on encara hi havia certes dissidències respecte l'anterior reunió, on Execution, un altre membre del KAL, havia seguit mètodes poc democràtics per votar els impostos. Tampoc es pot dir que la resposta d'Atridas fou la més democràtica de la història, aquí la disputa – el moviment del planeta, els espies i, finalment, el canvi de cornac.

El problema bàsic estava en el tercer punt del pacte del KAL. Aquest establia rotació de cornacs. La disputa estava en que els membres de l'antic Zúrium creien que aquesta rotació s'havia de fer cada 2 mandats – tal com es feia antigament -, no cada 2 sideris com deien els membres del KAL. El pitjor de la discusió era que no hi havia cap candidat a cornac, només Atridas que volia re-emprendre la tradició de dos mandats que Genghis havia començat. Després de sentir forces propostes absurdes per solucionar el problema, com nomenar a OsSeGu cornac, sent Atridas qui en realitat faci la feina, Atridas marxà de la reunió.

Atridas va desaparèixer els següents sideris. Aquella nit, quan tothom se'n va anar a dormir, tots els consellers votaven al nou cornac. Però a mitjanit magnats pertanyents a Atridas canviaren el seu vot. Al matí la mina abandonada d'Atridas continuava amb el control del turbotec, i la seva desaparició obligà als zurians a cuidar-la.