FANDOM


Índex

Capítol 1: El magnat de radó Edit

Ignuas mirava per la finestra. Queia una forta tempesta, pluja àcida, a causa de la baixa ecologia que tenia Cúrium16. Ser el millor planeta tè el seu preu. El cel era verd, amb prou feines es podia veure mès enllà de la cúpula de protecció. Tot plegat donava un ambient força depriment, com si...

>> com si l'haguèssin tret de la ment d'un dement.

Ignuas es va girar per mirar la seva convidada. Demostenes era una de les quisplienques mès curioses que hi havia. Durant l'afer del projecte Ghola Ignuas mateixa l'havia matada... o això creia. Demostenes era la persona que millor coneixia el mestre, cosa que la convertia en una font d'informació d'incalculable valor, una "aliada imprescindible". Una persona estranya mès a aguantar.

>> Sembla que avui el Atridisitos han empatat un altre partit. De fet no semblen haver creat cap ocasió per puntuar...

>> Això diu el diari?

>> Això diu.

Demostenes es va tornar a amagar darrere les fulles del diari curisetzè. La seva havilitat per parlar de coses que no importaven a ningú o que no venien a compte era gairabè tan irritant com la seva havilitat de llegir el pensament a quasi qualsevol persona. Amb una única mirada sabia que et passava per el cap, que vols, i perquè ho vols. No era una persona a qui desafiar al poker. Demostenes s'aixecà, deixa el diari i marxà fins la porta. Mentre es posava una capa protectora li diguè a ignuas que busquès al registre de magnats de Zúrium si volia trobar el principi de tot. Desprès d'això marxà amb un pas alegre entre les flors transgèniques a prova d'àcids.

>> Els Atridisitos son de Zúrium12, no acostumen a anomenar-se aquí.

Demostenes s'aturà.

>> A mès, aquest diari no tè secció esportiva.

Demostenes es girà i somriguè entre la pluja.

>> Ja ho sè.


Zúrium, el planeta natal del mestre, d'ella, i dels seus germans. Allà deguè començar tot. La majoria de noms que veia en les actes del consell eren mites avui dia. Noms com Vredeee, Maelstorm, Newigold, Merovingi, Imrahyl... Ignuas llegí com foren els primers sideris de blàmant, un dels sistemes ja desapareguts. A travès dels registres visquè l'ascens al poder de GKT, el primer córnac de zúrium, disfrutà dels seus 2 mandats i de la guerra contra Fàlnic. Tambè va veure com es va instaurar una de les normes d'aquell sistema tan poblat com era tot als inicis de l'era del forat. Aquells eren altres temps i tot es feia diferent. La dinàmica al haver-hi tantes persones forçava a democratitzar mès les coses que avui dia. Era per això que a Zúrium els cornacs eren escollits durant 2 mandats, 4 sideris, i llavors es rotava per que n'hi haguès un altre. La segona córnac de Zúrium fou Galadriel, qui seguí els passos del seu antecessor duent el planeta en una baralla de PAMs contra Kergan.


Al primer canvi de consell desprès de l'elecció de Galadriel fou quan Ignuas trobà el que buscava: sg22 sortí de magnat a Radó. Ignuas savia que aquella mina pertanyia a Atridas, i que el seu polígon natal era Radó; sg22 fou la seva primera mina. Investigà una mica mès sobre el que envoltava aquesta mina. Vegè com als primers gnomons de la seva existència sg22 rebè un atac des de Kergan abans d'aconseguir el televot. Sumriguè al veure que sg22 s'hi tornà cada gnomon des de que l'aconseguí. Tambè li feia gràcia a Ignuas la manera com aquest firmava els seus missatges al Fórum planetari - l'organ mès important del planeta on els havitants es comuniquen, coordinen, i conèixen -: "Sg22, magnat de Radó (i curià per davant de tot)". Aquesta firma portaria avui dia al firmant la classificació de "N00b" - forma despectiva de "novell" -, tothom te un passat. Ignuas riguè de veritat al assebentar-se d'una de les ironies d'espai8. El naixament del planeta halnicià mès longevi de la história. GKT i Newigold tiraren Fàlnic al forat de blàmant durant els primers gnomons de vida de sg22.

Un cop haguè trobat l'inici Ignuas feu servir el forum per continuar la história, allí va veure com sg22 inicià una campanya per fer-se governador tan bon punt es feu magnat. Merovingi, el Governador de Radó, no semblava inicialment que cedís el seu lloc. De fet era un havitant de Cúrium, el planeta mare dels curians, i per això era força respectat a Zúrium. Aquest fet, però, accelerà el canvi de governador a Radó, els deures de Cúrium reclamaven a Merovingi i aquest tinguè que deixar Zúrium en segon pla. Ysa i sg22 es disputaven, doncs, el càrrec. Malgrat el que molts ara s'imaginin, sg22 no guanyà pas la batalla. Fonts parcials diuen que Ysa guanyà per ser la germana de Maelstorm, ignuas vegè com de "verd" estava llavors sg22, i perquè no li comfiaren el càrrec.


Eren els últims micro gnomons de la nit. Ignuas s'havia adormit davant la Terminal mentre llegia informes del ministeri d'interior: atacs interns. Tardà uns instants en desvetllar-se i en descobrir què era la corrent d'aire l'havia despertat. Recordava un cop fort provocat per la porta de la seva mina al obrir-se de cop, no havia format part del somni. Ignuas va córrer a l'entrada armada amb una wynona de mà per veure qui era l'intrús. Una figura amb una capa negra estava tumbat al terra del rebedor, la porta estava oberta de gom a gom, deixant entrar la pluja al terra, que ja comançava a patir-ne les consequències, com l'aparentment inconscient intrús. Ignuas l'agafà mentre es preocupava mès per la seva salut que per descobrir com havia pogut obrir la porta. Ofegà un crit al mirar-li la cara: el dany fet per la pluja no aconseguia tapar diverses cicatrius en un rostre conegut. Obrí els ulls i la mirà. Somriguè. Les últimes paraules d'Atridas abans de perdre definitivament la consciència foren:

>> "Ja he tornat"